He de confessar que no sóc jo molt fan de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, perquè crec que massa vegades perd la imparcialitat que li correspon. Però els bons gestos s’han de reconéixer i dimecres passat va tindre un detall que és digne d’una persona conscient i empàtica. Van ser només dues paraules, «Gracias, Valentina», que a mi em van emocionar per tota la càrrega i simbolisme. I no sé si la presidenta ho sabia quan les estava pronunciant.
Els pose en context. Aquest dimecres el president del govern compareixia en el Congrés pel covid-19, i entre intervenció i intervenció, Valentina Cepeda, netejadora del Congrés, desinfectava els micròfons, la tribuna i el passamà de les escales. Entre els portaveus parlamentaris i el president i altres representants del govern, ella, Valentina, amb el seu treball, mantenia net i desinfectat l’espai per la seguretat de totes i tots.
Eren les tres i mitja de la vesprada i jo estava veient l’informatiu de les 14.00 hores que havia gravat, i mirava la tele mentre pegava un mos quan en les notícies van parlar del tema i vaig escoltar a la presidenta del Congrés l’agraïment. No vaig poder evitar emocionar-me.
Sí, un nus a la gola, una sensació d’emoció que omplia el pit, i llàgrimes als ulls que em demanaven saltar perquè en aquests dies bojos tenim tots les emocions a flor de pell. Tot per escoltar dues paraules d’agraïment que crec que ens representen a moltíssima gent. Perquè de Valentines, hi ha moltes. Netejant, al caixer del supermercat, a la tenda del barri, als horts i les granges, als mercats d’abastiment, portant un camió o una furgoneta, carregant mercaderies, des d’un vaixell fins a un aparador, recollint la brossa, comprovant que arribe la llum i l’aigua a les nostres cases, cuidant els malalts, a les urgències, al mostrador del centre de salut, a qualsevol consulta...
Molta gent treballadora, honesta, moltes dones i moltes patint treballs precaris. Treballadores moltes vegades silencioses, i sempre necessàries. Ara, en aquesta crisi sense precedents, ens demostren que són un servei essencial.
La gent de Compromís hem fet per agrair la seua feina durant aquesta crisi en diferents ocasions, amb missatger a les xarxes socials, comunicats, tweets o inclús «un video cuadrado». Però no sé si per la màgia dels telenotícies, per la solemnitat de l’espai, perquè va ser Valentina la més vegades va pujar a la tribuna del congrés o per la humilitat de les paraules de Batet, o senzillament, perquè no m’ho esperava i tenia baixada la meua cuirassa habitual, que eixe «Gracias, Valentina» em va tocar.
A Castelló també tenim moltes Valentines. I a molts Valentins. Conéixer-los i parlar amb elles i ells és imprescindible si volem entendre com funciona una peça clau de la nostra societat. Ara toca també que els donem a totes les gràcies. Així que a la nostra Valentina, Lidón, Marta, José Vicente, i tantes i tants altres que cada dia treballen per mantenir la nostra ciutat neta i viva. Gràcies, de tot cor.
*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló i a la Diputació
