Hi som a les portes de 2020 i encara al conjunt de la societat ens hi sembla exòtic que una xiqueta tinga consciència ecologista i, per això, la majoria de mitjans la sobreexposen.

La consciència ecologista hauria de ser comuna a tota la societat, i més a Europa, però sembla que no és així. Greta Thunberg porta moltes setmanes obrint informatius. I no són poques les veus que la critiquen. Normalment per la seua edat, o per no estar a l’escola... No vaig sentir les mateixes crítiques als Iniesta, Rafa Nadal o Messi, per posar uns exemples.

A Greta li hem d’agrair haver posat a les portades l’emergència de lluitar contra el canvi climàtic. I cal agrair-li també l’exposició de la Síndrome d’Asperger, cosa que alguns han aprofitat per tractar d’humiliar-la, titllant-la de malalta mental (i si li sumem que, a més, és dona, ja tenim el pack complet). Però l’Asperger no és cap malaltia, com no ho és el Down. L’Asperger entra dins de l’espectre autista, que és un trastorn neurobiològic. Podríem dir que és una persona amb una discapacitat o diversitat funciona.

I com la resta de persones amb discapacitats, tenen tota l’arquitectura social en contra. I això cal anar corregint-ho i adaptant la societat a les singularitat de tota la població. Els Asperger, i els autistes, poden pujar voreres o escales; diferenciar si un semàfor està roig o verd; i fins i tot alçar-se del llit. Però tenen altres limitacions. Limitacions que no són visibles tan fàcilment com una cadira de rodes, unes crosses o un bastó. Però les tenen. Tenen dificultats per a relacionar-se i, com he dit al principi, estem a les portes del 2020. On la comunicació és cabdal.

Gràcies Greta, de nou, per visibilitzar una part de la població invisible i imprescindible. Ja ho havia fet Sheldon Cooper, però aquell era ficció, i home.

*Diputat de Compromís a les Corts