El dijous passat es despedia Serafí Bernat , un professor universitari que els darrers cinc anys ha estat al capdavant d’Aerocas, l’empresa pública que gestiona l’aeroport de Castelló. El passat mes de febrer va deixar la seua presidència Francesc Colomer en ser substituït per Arcadi España , el conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat. Ja sé que les bones notícies no són notícia i que vivim en una societat on tan sols és ressalte allò que va mal, el que pot ser objecte de vilipendi o escarni públic. Francesc i Serafí ho han fet bé, molt bé, i quan la gestió pública es mou amb criteris de transparència, honestedat i a més a més en bons resultats econòmics, cal dir-ho.

La situació que es van trobar no era fàcil: un aeroport, «el aeropuerto del abuelito», que era objecte de riure i burla per tots els indrets, absolutament desprestigiat. Sense vols regulars, ni permisos per operar, enfrontat als ajuntaments on està ubicat i d’espatles a la societat. El seu deute superava els 200 milions d’euros, estava en la llista de morosos d’Hisenda i ni els auditors s’atrevien a emitir informe. Hi havia quantitat de processos judicials instats pels preveïdors, factures sense pagar, obres mal fetes, un expedient obert de l’Agència Tributària per patrocinis esportius que ha derivat en una causa judicial contra tots els consellers d’Aerocas de l’etapa del PP. Per si faltara alguna cosa, el contracte de concessió de l’aeroport en una empresa privada contemplava unes condicions duríssimes per a l’administració pública i estava basat en unes previsions totalment irreals de creixement.

Al llarg d’aquests cinc anys de gestió i no sense dificultats, han aconseguit canviar la visió que es té de l’aeroport, obrir-lo a la societat i conformar un consell d’administració plural que done cabuda a empresaris, ajuntaments, Càmara de Comerç, Diputació, Universitat i Generalitat. El deute s’ha reduït un 90% i s’ha garantit així l’activitat d’Aerocas i, per tant, del mateix aeroport. Els comptes d’Aerocas són auditats regularment i reflecteixen la realitat econòmica de l’aeroport. Ja no està en el llistat de morosos d’Hisenda, es paguen les factures i s’ha normalitzat la situació amb els proveïdors i amb Hisenda. A més a més, van aconseguir revertir la gestió privada de l’aeroport que resultava molt gravosa, Aerocas va assumir la gestió i va aconseguir certificar-se com a gestor aeroportuari.

Si, efectivament la pandèmia ha parat ara moltes coses, però això no ens ha de fer oblidar que es van impulsar tres campanyes de posicionament als mercats internacionals que han possibilitat la captació de vàries rutes europees i que des de 2015 s’han registrat 550.000 passatgers i més de 17.000 operacions. Tots aquests guanys van units en una altra vessant importantíssima: la diversificació de l’activitat aeroportuària, escoles de vol treballant a l’aeroport, instal·lació d’empreses de manteniment, estacionament i desmuntatge i impuls d’una zona d’activitats complementàries amb l’objectiu de crear un pol logístic i empresarial entorn de l’aeroport. Per continuar en aquestes dues línies de treball, l’econòmica-logística i la turística, agafen ara el relleu, Blanca Marín i Pepe Gisbert , dos bons gestors que treballaran per consolidar i ampliar el bon treball realitzat. I a més a més, cal dir, alt i clar, que res haguera sigut possible sense l’aposta constant, continua i decidida que la Generalitat Valenciana i el seu President, Ximo Puig , han fet per l’aeroport de Castelló. No tot s’ha aconseguit i la integració en AENA continua pendent, però no totes les comparacions són odioses, més quan es tracta de gestionar diners públics. La millora de la connexió amb la societat civil és evident i el canvi de l’imatge pública de l’aeroport és total: d’avergonyir als castellonencs ha passat a ser una infraestructura que contribuirà decisivament al desenvolupament turístic, industrial i logístic de la nostra província. ¡I encara diuen que l’esquerra no sap gestionar! «¡Vivir para ver!». H

*President de la Diputació de Castelló