En aquestes últimes setmanes, s’ha encetat a Vila-real un cert debat al voltant de la futura adquisició per al poble d’un dels edificis més emblemàtics de la nostra història i fisonomia urbana. Parle de l’Hostal del Rei, un immoble ubicat a la plaça porticada de la Vila, declarada BIC i monument històric artístic el 1974, que ha vist passar pràcticament tota la nostra història, des d’almenys les primeries del segle XIV.
El debat és sa i profitós. Defenc i defendré sempre que un edifici d’aquestes característiques i valor, ha de formar part del patrimoni municipal. L’Hostal del Rei és del poble i ha de ser per al poble. No crec que ningú, tret d’aquell que tinga interessos personals, econòmics o partidistes, puga objectar això. A partir d’ací, podríem entrar en un debat al voltant dels usos futurs o de si és el millor moment, a la qual cosa la resposta també és clara: no hi haurà millor oportunitat per incorporar aquest edifici històric al catàleg municipal que aquesta, quan els preus es mantenen encara en nivells que d’ací uns anys serà impossible tornar a trobar.
El que no podem entendre és l’actitud deslleial i manipuladora que el Partit Popular ha adoptat, una vegada més, en un tema d’aquesta rellevància per als interessos de la ciutat. Provoca rubor i llàstima escoltar les coses que l’oposició de Vila-real, particularment el PP, està dient aquests dies al voltant de l’Hostal del Rei. Després d’admetre públicament la importància de l’edifici i de la seua adquisició per al poble, no es ruboritzen el més mínim quan, un dia després, canvien radicalment d’opinió per a encetar una nova campanya de manipulacions i mentides amb la il•lusió vana que, a força de repetir-les, es facen realitat. Curiós, com a poc, que s’atrevisquen a parlar de palaus i polítiques faraòniques els mateixos que van gastar 28 milions d’euros en un edifici monumental amb el qual ni tan sols sabien què volien fer (Centre de Tecnificació Esportiva), 5,5 milions en una biblioteca sense llibres que ens va convertir en burla nacional o un milió més en asfaltar un solar per col•locar un cementeri, per no entrar en les floretes i jardineres, ruta de l’aigua, la caríssima remodelació del despatx de l’alcalde i aquella política de per a lluir hi ha que patir per la que només lluïen uns i patíem tots.
No dependrem mai. Perquè ú encara espera que la gent escollida pels ciutadans per a representar-los tinga l’alçada de mires suficient per vetllar pel que és millor per a la ciutat i no per al seu rèdit personal i polític. A pesar de tot el que hem viscut, de les persecucions judicials per les denuncies del PP i les campanyes difamatòries, encara tenia un reducte d’esperança que l’oposició municipal seria capaç de fer el que el poble li ha encomanat: debatre, contraposar, fiscalitzar, argumentar... amb l’objectiu últim de defensar el que és millor per a Vila-real. Lamentablement, no és així. Com diuen al meu poble, d’on no n’hi ha, no se’n pot traure. A diferència d’ells, per a nosaltres només hi ha un camí: Vila-real, primer.
*Alcalde de Vila-real
