Ara que ja s’ha suavitzat el tema de Catalunya, que crec que li ha eixit el tir per la culata al PSOE, i una vegada tret a Franco, que crec que ha sigut l’exhumació més llarga de la història, perquè estic sentint-la des de fa un any i mig, ara, com dic, és moment de passar a una altra cosa.
No sé, imagine que en els pròxims dies tornarà el testet del trifatxito o la corrupció del PP i del PSOE. O potser s’intentarà buscar qui va ser el culpable per no arribar a cap pacte de govern o qualsevol altre tema que siga atractiu per als mitjans de comunicació, que done audiència i que òmpliga l’agenda política durant uns quants dies.
Tant es val. El que tinc clar és que els mitjans generalistes no dedicaran ni un sol minut en les pròximes jornades a parlar de la taronja, de l’alliberament de l’AP7 o de l’infrafinançament endèmic que patim tots els valencians i les valencianes. Ni tampoc del corredor mediterrani o de les solucions als trens de Rodalia. I estos sí que són assumptes que ens interessen a tots nosaltres. Perquè de la seua assumpció i posterior solució depèn, i molt, la nostra solvència o fallida a curt termini. I no només en termes econòmics.
De fet, l’únic que en parlarà, de tot això, tornarà a ser Compromís que, a través de les gestions de Joan Baldoví, posarà al damunt la taula l’agenda valenciana, no només ací sinó també a Madrid. I això és el que de debò ens interessa i ens ocupa i preocupa en estos moments: tindre una veu en clau valenciana que defense els nostres interessos. Com fan els bascos o els catalans, però també els canaris, per exemple.
Per això, el 10-N ens juguem molt com a poble. Per continuar reivindicant ni més ni menys el que ens correspon. O dit d’una altra forma, en les paraules de Joan Fuster: «Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres».
*Alcalde de Betxí
