I ja són sis solsticis

Quan aquest dissabte, la platja de Borriana torne a iluminar-se amb les fogueres de Sant Joan que cada any pareixen anunciar al cel que ja ha arribat l’estiu, l’equip de govern haurà complit ja el seu sisé solstici al capdavant de la gestió municipal. Tres anys de feina dura i tenaç que els borrianencs i borrianenques ja han pogut comprovar que dóna resultats, i que s’apropa molt més al model de ciutat que volem per als nostres veïns i veïnes. Dissabte, molts i moltes tornarem a apropar-nos a la platja del Grau, la de l’Arenal o la de la Malvarrosa per complir amb aquelles tradicions que ens identifiquen com a poble, com saltar la foguera i cremar tot allò que durant el darrer any ens ha pogut fer mal. I he volgut convertir els tres anys en sis solsticis perquè, després de tot eixe temps, a l’Ajuntament sabem que la gestió municipal és una feina, una lluita, un esforç diari, i moltes vegades en volem resumir tot un any d’avanços i projectes complits i el bosc ens tapa els arbres de la feina diària. Perquè en tres anys hem aconseguit tirar endavant grans projectes que eren una necessitat a nivell municipal, com poden ser la unió del Port amb Borriana o la construcció del CEIP Cardenal Tarancón. Però eixos grans projectes només són possibles amb les xicotetes feines que els treballadors municipals i l’equip de govern realitzen cada dia. Com a exemple: ahir em vaig reunir per buscar solucions respecte de la presència del mosquits a la província; uns minuts després gestionàvem amb els venedors i venedores del Mercat Municipal les fases d’acondicionament de l’edifici; una estona més tard, parlàvem amb els companys i companyes sobre la importància d’insistir en la concessió del domini marítim-terrestre als poblats marítims. I sí, són només tres exemples d’un mateix matí, perquè des del primer moment hem entés que tota pedra fa paret, i només amb el treball diari farem que cada solstici de cada Nit de Sant Joan hagem de cremar menys coses. Perquè encara que “Les fogueres de Sant Pere, se salten per darrere, i les de Sant Joan, se salten per davant” segur que al darrere, sense fer soroll i anònimament hi haurà alguna persona d’algun servei municipal que treballa pel progrés.