Hem passat una setmana amb prou sobresalts. Continuem amb les lamentables notícies d’assassinats a dones, fruit del micromasclisme endèmic que encara impera. La vergonyosa campanya de l’autobús que fomenta l’odi contra els xiquets i xiquetes trans, que coarta la llibertat d’elecció de les persones.
Amb tot açò, el proper dimecres celebrarem el Dia Internacional de la Dona. Aquest dia commemora la lluita de la dona per la seua participació juntament amb l’home en el camp del treball i, per tant, del dret a la independència econòmica i a la societat en general. I és sorprenent, perquè cada poc de temps, quan hem fet grans avanços en matèria de gènere, igualtat i educació en valors, hem de veure com aquests drets comencen a trontollar i de nou hem de reclamar els nostres drets com si foren privilegis.
Una lluita que hem de guanyar dia a dia, per a combatre la desigualtat de gènere, perquè si bé el reconeixement de les dones com a iguals ja el van conquistar les nostres avantpassades, ara nosaltres tenim l’obligació de fer arribar aquesta igualtat teòrica a la vida quotidiana de cada dona. «En funció del gènere i de la renda, s’observa que les llars sustentades per dones presenten una major desigualtat econòmica que les sustentades per homes i, així, les dones encara tenim menys recursos econòmics», tal com recordava recentment Mònica Oltra en la presentació de la campanya #IgualtatReal.
Les administracions tenim la responsabilitat de promoure la igualtat entre dones i homes, així com un repartiment més equitatiu de les seues responsabilitats com a progenitors i una inserció igualitària en el mercat laboral. Fomentem la igualtat i la llibertat entre totes les persones i deixem que l’odi cap a allò a què no estem acostumats desaparega de la nostra societat.
*Regidora Compromís per Vila-real
