Fa uns dies he llegit algunes barbaritats que em reafirma que queda molt per fer. Que aquells que utilitzen el concepte igualtat real de manera recurrent per a dir que no existeix cap desigualtat, o que acusen de tindre «xiringuitos feministes», són els mateixos que qüestionen la Llei de Violència, a la que encara li queda camí per a implantar-se. Un missatge ple d’odi dirigit cap a una societat, que no busca cap retorn reflexiu, sinó tot el contrari
No podem permetre que la repetició, la insistència, la mentida i sobretot, la falta d’informació siga un cavall de batalla per al debat polític i social. I és que si realment volem canviar la societat hem de començar des de baix, de manera que no continuem reproduint estereotips o rols sexistes que perpetuen aquest model que pretenem canviar. La pedagogia amb els més menuts dirigida per professionals en la matèria, sense cap interferència política, és fonamental, perquè aquestes noves generacions prenguen les seues pròpies visions sobre aquest tema. Les accions educatives en l’etapa escolar, han de transformar-se en valors d’igualtat amb l’objectiu de construir una societat igualitària i tolerant, sense estereotips, ni discriminació per raó de gènere ni violències masclistes.
I per a que això passe s’ha d’apostar per una unió, i deixar de costat que es tracta de batalles i de bàndols. El camí serà llarg perquè l’objectiu és alcançar una igualtat real. Hem d’aconseguir que les veus masculines també se sumen perquè ells perden molt en aquesta desigualtat. No ens hem de veure com dos sexes oposats, sinó com aliats per aconseguir una vida millor que serà aquella en la qual tinguem els mateixos drets.
A Borriana enguany març té com a fil conductor la figura de la dona en el món laboral, per a visibilitzar les dones en aquells àmbits de la societat ocupats tradicionalment per homes, i abordar els estereotips de les opcions educatives i professionals i, així, promoure la igualtat de gènere en l’educació, la formació i l’orientació professional.
Cal mostrar la problemàtica de la bretxa salarial del 29% que tenim a les comarques de Castelló, i visibilitzar la desigualtat de gènere en el treball. Borriana avança amb pas ferm amb els projectes d’associacionisme que s’han dut a terme en els últims anys, i encara queda per fer, ja que anant es pot construir un camí, però anant junts, es pot construir el futur. El 8 de març cal tornar a eixir al carrer, a explicar, a manifestar, a reivindicar que la igualtat real és cosa de totes, i també de tots.
*Regidor de Cultura, Patrimoni, Normalització i Agricultura a Borriana
