Inacció i mort a la N-340

Avui vull parlar de la «carretera de la mort», la N-340. El nom no és meu; aquest diari escrivia en març, arran de la mort de dos persones a les Alqueries i Cabanes: «La carretera de la muerte, la N-340, se ha cobrado en apenas una semana dos vidas en nuestra provincia». Una llarga llista (Benicàssim, Orpesa, Alcanar, Amposta…) que es va cobrar fa poc la vida d’una jove de Vinaròs quan esperava l’autobús amb una amiga, greument ferida, a l’antiga N-340 al pas per Benicarló. I sobre això volem invitar a la reflexió. La variant Vinaròs-Benicarló-Peníscola de la N-340, que la ministra va inaugurar l’octubre del 2015 (a un mes de les eleccions), deixava de «regal l’antiga N-340, destartalada i mal mantinguda, que divideix la nostra trama urbana. Els tres municipis n’havien demanat al 2014 la cessió. Però el Govern va canviar les regles de joc en setembre de 2015 amb una nova llei que suprimia l’obligació de l’Estat d’invertir 200.000 € per quilòmetre, d’acord als projectes dels ajuntaments, abans de cedir una carretera. Vinaròs hereta 15 km, ja que a la N-340 suma trams de les N-238 i 232 que van fins a la variant. És més del doble que Benicarló i deu vegades Peníscola. Estem negociant des del 2015 amb la delegació de Carreteres de l’Estat a la Comunitat, per obtenir una cessió en condicions: repavimentada, amb les interseccions il·luminades i amb solució als greus problemes d’inundabilitat que provoca en diferents punts, especialment, a l’obsolet pont del riu Cervol. Sense presses per part del ministeri. En setembre se’ns va dir que se’ns convocaria aviat. Seguim esperant, però ens mantenim ferms en la convicció que l’Estat no pot despendre’s d’una vella infraestructura (del 1962) sense la lleialtat de cedir-la en unes condicions en què no tan sols siga segura, sinó que es puguen desenvolupar projectes que beneficien l’economia local i afavorisquen un creixement urbà sostenible.