La desigualtat estructural, la discriminació i l’opressió basada en el gènere com a mecanisme social que utilitza el patriarcat per a subjugar les dones respecte als homes i el constructe social de la masculinitat tenen, entre les pitjors conseqüències, l’assassinat de dones.
Davant d’aquesta situació d’emergència nacional, la societat valenciana, liderada especialment pels moviments feministes i pels col·lectius de dones, ha interpel·lat les diferents administracions per a arribar a un pacte d’Estat contra les violències masclistes. El Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista naix contra la violència que pateixen les dones i per la igualtat de gènere i es compromet a lluitar contra tot tipus de violència cap a les dones, en tots els seus vessants i, a complir, fer complir i promoure les accions de l’acord. L’objectiu és aconseguir que tota la ciutadania s’adherisca a aquest acord, perquè la igualtat real entre homes i dones s’ha de construir amb un compromís institucional i social, situant el problema de la desigualtat com un problema social estructural.
Per contra, en el Govern de Madrid ens trobem una situació completament diferent que podem qualificar de caòtica. El 28 de setembre del 2017 es va firmar el Pacte d’Estat contra la violència de gènere. Més de sis mesos després, no s’ha posat en marxa cap de les mesures acordades, amb la novetat que ara sí que estan aprovats els Pressupostos de l’Estat i podria ser efectiu un increment anual de 20 milions d’euros als ajuntaments i 100 milions destinats a les comunitats autònomes.
El fet de no aprovar el decret és un primer incompliment del pacte per part del Govern de l’Estat. La vacuna contra la violència de gènere és, precisament, aconseguir una societat basada en les relacions igualitàries entre homes i dones.
*Regidora de Compromís Vila-real
