Quan més desinstitucionalitzem l’economia i la riquesa, com més retirem a les institucions públiques del funcionament productiu, més es posa en risc l’estabilitat i l’ordre de les societats contemporànies. Dissabte de matinada el Casal Popular de Castelló, a la Ronda Magdalena, va patir un incendi que, tot fa indicar, va ser provocat per grups d’ultradreta de la ciutat. Estos dies també es concreta la política de la Unió Europea per afrontar la crisi econòmica derivada de la covid-19 que ja està colpejant a tot el continent. Ha sigut pública l’oposició d’Holanda, Àustria i Suècia al Programa Europeu de Reconstrucció a fons perdut, i també el canvi de posició d’Alemanya, de França, del Banc Central Europeu i de la Comissió Europea respecte a les seues pròpies tesis d’austeritat davant la crisi financera de 2008. Eixa gestió basada en les retallades i l’estalvi, amb l’augment de la desigualtat derivada, es va convertir en el caldo de cultiu per al creixement electoral d’Alternative für Deutschland i del Front National que no sols amenaçava el sistema polític de les principals potències europees, sinó també obria un escenari inèdit del sistema econòmic amb un qüestionament obert de la UE.
La Unió Europea es juga la seua pròpia continuïtat amb la gestió d’estos pròxims anys. O s’institucionalitza l’economia i la democràcia, com fins i tot reivindicaven liberals d’ordre en les primeres setmanes de la pandèmia, o les conseqüències socials que es deriven d’una major fragmentació de la societat alimentaran les condicions perquè els discursos d’odi, de xenofòbia i de la lluita de l’últim contra el penúltim s’obriguen pas. La millor forma, l’única forma, de mantenir viu el projecte europeu és obrir la mà, alçar el peu sobre els països del sud i permetre una reactivació econòmica basada en unes condicions de reindustrialització verda. No fer-ho, tornar a imposar l’austeritat, retallar en drets i serveis públics, desprotegir a les classes populars davant un nou terratrémol econòmic és alimentar la crispació, és un clima on la violència, com l’incendi contra el Casal Popular, però també violències contra minories. La relació entre desigualtat i violència és directa, la relació entre la desigualtat i les possibilitats de creixement de l’ultra dreta, també. Però també les crisis obrin portes per a grans transformacions econòmiques i democràtiques. La distància entre una eixida i l’altra està en la política. H
*Portaveu Podem EUPV a Castelló
