L’edifici del Gran Casino, una de les nostres joies arquitectòniques de principis del segle XX i símbol d’una etapa històrica en la qual es va forjar el desenvolupament industrial i social de Vila-real, és ja un immoble recuperat i renovat que prompte podrem posar de nou al servei de la ciutadania; un espai en el cor de la ciutat amb vocació d’ús administratiu i social que veu la llum gràcies a tres actors principals: la família Font de Mora , que va fer possible que l’Ajuntament adquirira per a la ciutat el Gran Casino i el Teatre Tagoba per davall del seu valor de taxació i en cinc anualitats sense interessos; el consistori, que no va deixar passar l’oportunitat històrica de sumar aquest immoble al patrimoni municipal, fent un esforç econòmic; i també la Generalitat Valenciana que, a través de fons Feder de la UE, ha subvencionat la inversió d’1,4 milions en la rehabilitació tant del Gran Casino com del Teatre Tagoba, aquest últim en la recta final de les obres i que està cridat a ser un dels recintes culturals de xicotet format de major singularitat arquitectònica i artística de la província.
El conjunt patrimonial que recuperem constitueix una fita en la història recent del nostre municipi, no sols pel seu valor artístic, sinó perquè la subvenció obtinguda per a la seua rehabilitació constitueix una aportació sense precedents a Vila-real per a la rehabilitació del patrimoni local. I és gràcies a aquesta injecció econòmica que hem pogut escometre un projecte d’aquest calat que, desgraciadament, hauria resultat impossible d’emprendre a pulmó, sense ajudes, perquè el nostre Ajuntament pateix la condemna de la nefasta gestió urbanística del Partit Popular que ens lliga de peus i mans a l’hora de realitzar inversions amb càrrec al pressupost municipal. La realitat és que els impostos que paguem els veïns i veïnes de Vila-real s’espremen en la despesa del dia a dia d’una ciutat que va creixent i que arrossega la llosa del deute del PP i els seus empastres urbanístics, la factura dels quals suma ja més de 28,3 milions d’euros… i el que queda. La prova és que, tot i la pujada de l’IBI que amb tant de dolor hem hagut d’aprovar davant la falta d’ingressos i la despesa de l’urbanisme, el pressupost de 2020 és quasi un milió d’euros inferior al de 2019. Un increment de la contribució, després de 8 anys congelada, que s’ha hagut d’aplicar ara, malgrat la situació complicada que vivim, perquè, tal com marca la llei, està aprovat des de finals de 2019, abans que ens impactara la crisi del coronavirus.
