Pocs minuts abans de començar a redactar aquestes línies, els meus ulls es detenen en el titular de portada d’un conegut diari digital que em porta al cap la realitat que ens envolta des de fa dècades i en la qual sembla que estem atrapats. Velles solucions per a vells problemes: golf i rajola per encarar la crisi econòmica que deixarà darrere de si la covid-19.
La crisi de finals de la primera dècada dels 2000 va provocar una recessió global simultània en totes les economies avançades. Però, mentre la major part dels països europeus va veure en la inversió en ciència i innovació l’oportunitat per escapar del problema, Espanya va anar contra direcció. Sempre hem invertit menys en I+D+i que la resta de països europeus, però la crisi financera va evidenciar que la situació podia ser pitjor i la bretxa es va eixamplar: una pèrdua d’inversió de més de 25 punts percentuals respecte als nostres veïns.
Per tractar de justificar que la davallada de la inversió no afectaria el sistema espanyol de ciència i tecnologia, l’aleshores Secretària d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació va arribar a dir que «hem de deixar de parlar de la importància de la ciència i, en comptes d’això, comprometre’ns amb l’excel·lència».
La covid-19 ha demostrat que «les ocurrències» no aporten solucions realistes i que l’única opció raonable per a lluitar davant del virus hauria d’haver sigut la contrària: donar a la ciència i a la investigació bàsica, eixa que sovint queda arraconada pel curt termini dels cicles polítics, el protagonisme necessari. Ciència que ha permès, entre altres coses, dissenyar fins al 80% dels fàrmacs que actualment s’utilitzen per combatre una de les plagues de la societat actual, el càncer.
Apostar per la ciència vol dir dotar la recerca d’un pressupost sòlid i estable en el temps, facilitar la incorporació de recursos humans i d’un sistema àgil de gestió que garantisquen que el personal investigador dispose dels mitjans necessaris. Addicionalment, la Secretària d’Estat va animar els investigadors i investigadores espanyols a buscar la inversió que l’Estat era incapaç de proporcionar amb el programa d’investigació i innovació de l’UE, Horitzó 2020.
Des de la seua posada en marxa, i avalats per les darreres xifres de què es disposa, el personal investigador que desenvolupa la seua tasca en universitats i centres d’investigació valencians ha fet els deures.Horitzó 2020 centra l’atenció en tres pilars: ciència excel·lent, lideratge industrial i els principals reptes socials a Europa (salut, alimentació i agricultura, energia, transport, clima i matèries primeres, societats inclusives i seguretat).
A l’UJI hem passat dels poc més de 7 milions d’inversió en l’anterior programa marc als més de 10,5 milions en Horitzó 2020. A més, se situa com la vuitena entitat valenciana que obté un major retorn de la inversió captada, és a dir, una de les que genera més rendiment en funció dels recursos que obté. Això demostra sens dubte que som una universitat intensiva en recerca, objectiu en què ha contribuït el personal d’administració i serveis que treballa en l’Oficina de Projectes Europeus i Internacionals.
A l’UJI estem fent ciència excel·lent, com és el cas dels dos projectes finançats pel Consell Europeu d’Investigació. El projecte No-Limit persegueix ultrapassar el límit del 33,7% per a l’eficiència en la conversió de la llum solar en energia elèctrica en els panells fotovoltaics convencionals. Recerca bàsica, de qualitat, que ha de permetre el desenvolupament de tecnologies i productes innovadors per afrontar l’escalfament global i el canvi climàtic. O el projecte Larcher, que vol ser capdavanter a entendre l’art rupestre llevantí, un dels cossos d’art prehistòric més extraordinaris d’Europa, Patrimoni Mundial de la Unesco des de 1998.
Gràcies al finançament europeu, l’UJI està a l’avantguarda en la formació de personal investigador per resoldre els problemes de mobilitat, sostenibilitat, qualitat ambiental, participació ciutadana o inclusió social que planteja la vida en les ciutats. També, en el desenvolupament de noves tecnologies innovadores en l’àmbit de salut, en el millor aprofitament dels recursos hídrics a partir de materials ceràmics i en la reducció de l’empremta mediambiental a partir del disseny de nous materials per a embalatges o la producció d’electricitat a partir de la calor residual. Un altre exemple és el projecte FF-IPM que aborda la detecció i prevenció de plagues d’insectes que generen copioses pèrdues al sector agrícola, tan important a Castelló.
L’UJI destaca en la computació d’altres prestacions per abordar els reptes que demanden aplicacions com el big data, la intel·ligència artificial i la internet de les coses. L’aplicació de la tecnologia per al benestar emocional i la salut mental de les persones iper al benestar de les organitzacions són alguns dels projectes internacionals en què participem. També en l’àmbit de ciències socials i humanitats destaquem amb projectes sobre economia circular, sostenibilitat i els ODS, la implantació de sistemes de governança ètica en centres de recerca i universitats o el desenvolupament de protocols de seguretat per a una societat cada vegada més dependent dels sistemes digitals.
Amb el títol Investigació europea a l’UJI, la Jaume I vol difondre els resultats dels projectes que han obtingut finançament del Programa Horitzó 2020 de la UE en unes sessions informatives en línia del 14 al 17 de juliol. I confiem que ara sí, d’una vegada, aprenguem la lliçó per a la propera crisi i recordem allò de «sense ciència no hi ha futur».
*Vicerector d’Investigació
i Transferència de l’UJI
