Encara no fa quatre anys, el desembre de 2015, la ciutadania va decidir fer plural el parlament espanyol. El bipartidisme va passar a millor vida i van entrar amb molta força alguns partits que prometien fer les coses diferents. A pesar de la renovació, el poder fàl·lic i l’egocentrisme han seguit marcant la tònica general. La conseqüència: 4 eleccions successives en menys de 4 anys. El principal culpable? El PSOE.

El desembre de 2015, va ser l’encarregat de dinamitar tota negociació per intentar fer-nos creure que eren víctimes. Resultat? Eleccions. El juny de 2016, les previsions li van eixir malament i la dreta va pujar. Resultat? El PSOE es va abstenir per a regalar-li el govern a Rajoy. El juny de 2018, la corrupció latent del PP va reglotar amb una sentència vergonyosa i tots els partits de l’esquerra, començant per Compromís, vam exigir una moció de censura per responsabilitat democràtica.

A Sánchez el vam rescatar de l’oblit i el vam investir president amb tota la confiança i sense cap contraprestació ni negociació, però, no va rebaixar ni miqueta el seu grau d’arrogància i al cap de menys d’un any va convocar eleccions.

L’abril de 2019, tornàvem al punt de partida: el PSOE no entenia que la majoria electoral el situava com a principal responsable de la governabilitat de l’Estat i es negava a entendre’s amb Podemos. Falta de diàleg i... noves eleccions!

Compromís hem jugat totes les nostres cartes per afavorir l’enteniment. Volem ser part de la solució a aquest despropòsit i per això ens tornem a presentar, com a Més Compromís, amb la tranquil·litat de la feina feta i també amb la intenció de sumar per aconseguir un govern estable.

*Candidata de Més Compromís al Congrés