Joan Baldoví. Cambrer, defensor dels pallassos, o simplement, parèixer de camp. Ixes són les úniques crítiques que la dreta més classista li ha llançat al diputat de Compromís al Congres dels Diputats, simplement per la seua manera de vestir en l’últim plenari. No pensen que li han criticat el discurs, les aportacions i el treball, no, això queda a un costat. I ara més que mai, cal seguir treballant per la gent treballadora.
Perquè com bé explicava Baldoví en Compromís estem orgullosos que ens comparen en aquestes professions, perquè volem lluitar pels drets de la gent treballadora. Perquè la manera de vestir no fa que les idees siguen pitjors, i sobretot, intentar infravalorar una persona dient que treballa al camp, és cambrer o un defensor de la cultura, no farà que deixem de treballar.
No és la primera vegada que la dreta utilitza aquesta tècnica amb la política valenciana. Primer van banalitzar amb la professió de mestre d’Educació Física, quan el mateix Baldo va deixar clar l’oposició que s’estava fent, i posar en dubte un comportament més bé de xiquets menuts, (en tot el meu respecte a tots ells), que hem tingut que aguantar mes darrere mes, no sols al congrés dels diputats, sinó també a Les Corts, i també als ajuntaments.
I a Compromís, no és cap insult, mostrem l’orgull de defensar el treball de qualsevol d’ells. Per això, Compromís al Congres acudeix amb idees i no crítiques. Baldoví va ser la veu per proposar la igualtat en el finançament autonòmic per habitant per a que els valencians i les valencians ens puguem recuperar més ràpidament d’aquesta crisi i no quedar-nos enrere. Perquè es important blindar la sanitat pública per a que no siga un joguet en mans d’altres, perquè s’han de seguir licitant obra telemàticament per mantindre un sector de l’economia, i perquè Compromís ha demostrat al govern de la Generalitat que una altra política és possible.
Voldríem una dotzena de Baldos en el Congrés de Diputats, perquè això, segons la dreta, voldria dir una dotzena de cambrers, de gent del camp, de pallassos, que lluitarien pels drets de la gent treballadora, pels drets d’aquella gent que veu difícil eixir d’aquesta crisi. I pels valencians i valencianes, que tenen una veu perpètua en un congrés que poques vegades es parla de nosaltres. Gràcies, Baldo!!
*Regidor Cultura, Patrimoni,
Normalització i Agricultura a Borriana
