+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

Tribuna

Josep Pascual Tirado

 

Josep Pascual Tirado -

Bausset
10/07/2012

Enguany s’acompleixen 75 anys de la mort de l’escriptor castellonenc Josep Pascual Tirado, nascut el 1884 i mort el 1937.

Pascual Tirado va ser un “personatge dinàmic i amic de la broma”, com el va definir González-Espresati, i com recull el professor Lluís Gimeno Betí en el seu llibre Josep Pascual Tirado i l’Obra del Diccionari (1920/1930).

Mentre estudiava batxillerat, Josep Pascual va col•laborar en un periòdic estudiantil anomenat El Bombo, i amb un pseudònim graciós: P. Pito. Són d’aquesta època els seus escrits Mahomet el Llandero i la poesia A la bota.

En acabar el batxiller Pascual Tirado es dedicà a l’agricultura en les partides de la Magdalena, Benadressa, Fadrell, Almalafa, Gombau i en terres de marjal, sense deixar de banda les seus aficions literàries. L’horta i el camp li feren descobrir les expressions pròpies de la llengua dels llauradors, amb les faules i els contes transmesos de pares a fills.

En la Hoja literaria que es publicava setmanalment al periòdic La Provincia, Pascual Tirado va publicar dos textos: Cosas del amor i Dolor de padre, escrits en castellà, però ja amb algunes expressions valencianes. Més tard, ja en la nostra llengua, publicà la novel•la Fruita de repom, escrita el 1920 i que va aparèixer al Cuento del Dumenge, a València el 1921.

És a partir del 1920 i fins el 1930, quan Pascual Tirado començà a col•laborar al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura i també al diari Libertad. Un conjunt de les seues narracions breus passaren a editar-se amb el títol De la meua Garbera. Contalles de Castelló de la Plana, obra publicada per la Societat Castellonenca de Cultura, el 1935.

Des del 1922 a 1924 van aparèixer al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, els diversos capítols de Tombatossals, recopilats en un llibre el 1930, i que constitueix la seua obra més coneguda.

Com diu el professor Gimeno Betí, Pascual Tirado es va inspirar en Tirant lo Blanc i en la Crònica de Ramon Muntaner, “llegits i rellegits (diu Pascual Tirado) baix les garroferes del meu Mas de la Madalena”. D’aquesta manera va nàixer “lo meu fill estimadíssim, honor i glòria meua, el famós cavaller i símbol nostre, el gran Tombatossals”. El relat, com descriu el professor Lluís Gimeno “recreat sobre la base d’un conte folklòric, serveix per a alçar un impressionant i personalíssim edifici lingüístic, molt especialment en el nivell lèxic”. Així, “aconsegueix la creació d’un mite nacional on el personatge principal (Tombatossals) juntament amb els seus companys, són embarcats en aventures”.

Cal dir que la delegació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a Castelló està promovent diverses activitats commemoratives de l’aniversari de la mort de Josep Pascual, una de les quals és la publicació d’una adaptació il•lustrada (adreçada als xiquets) de Tombatossals, amb el títol de Viatge al país de Tombatossals, amb text de Vicent Pitarch i il•lustracions de Xipell.

En el 75è aniversari de la mort de Josep Pascual Tirado, hauríem d’aprofitar aquesta data per llegir el Tombatossals, una obra que és, com diu el professor Lluís Gimeno, “la culminació de les virtuts literàries dels escriptors castellonencs”. H

Buscar tiempo en otra localidad