M’agrada molt devorar sèries de televisió. Sóc tan fan d’algunes que, per exemple, el meu gos es diu Tyrion pel personatge de Juego de Tronos. Per si algú encara no ho sap, Juego de Tronos és una sèrie fantàstica medieval basada en la novel•la homòloga. Una de les trames principals consisteix en la lluita pel poder entre famílies mitjançant la força i la traïció. Amb l’objectiu de fer-se amb el Trono de Hierro per poder exercir el poder a benefici propi. S’entén la política com a ferramenta per crear-se un camí propi. Tot val.
Una altra sèrie que vaig devorar va ser Borgen. Sèrie ambientada en la Dinamarca contemporània (des de 1909 no hi ha majories absolutes en el país nòrdic). Conta com la líder d’un partit minoritari es converteix en cap del govern danès gràcies a una coalició complexa a base de negociació. Tracta de ser decent i pacta amb partits de diferent signe però sense renunciar a les seues idees per millorar el país). La política basada en negociació i desig de consens.
Castelló ha estat una ciutat de trons durant 24 anys. Ara ens trobem en un govern de coalició tant legítim com una majoria absoluta, però amb molta més feina i dificultat. És necessari sentir-se equip entre diferents partits i treballar per un bé comú: la ciutat. Tenint com a objectiu principal la millora de la qualitat de vida. És fàcil dir que es busca el consens però no ho és tant trobar actors amb la voluntat suficient. És fàcil governar amb rodillo però aquest equip de govern, per exemple, va donar tota la informació per treballar conjuntament les ordenances fiscals fa més de 6 mesos. És fàcil dir que es fa oposició constructiva quan el que realment es fa és oposició en benefici propi.
Cada polític, cada partit polític, cada ciutadà hauríem de reflexionar si entenem la política com Juego de Tronos o com Borgen, i després actuar conseqüentment. H
*Portaveu del Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de Castelló
