L’abandonament de l’activitat agrícola és una qüestió que em preocupa especialment. Significa la desaparició d’un sector productiu que pot generar llocs de treball i ingressos i alhora fa malbé el paisatge i degrada les condicions al voltant d’altres parcel•les amb la proliferació de plagues o l’increment del risc d’incendis.

Alguns ajuntaments han arribat a la conclusió que, per a posar remei a aquesta problemàtica, cal imposar sancions als propietaris que no mantinguen en condicions els seus horts; d’altres han oferit ajudes no ja per a mantenir l’activitat agrària, sinó per a la neteja dels horts abandonats. Uns altres, intenten trobar solucions mitjançant la creació de bancs de terres. Tothom sembla mirar el problema sense trobar-hi una solució eficaç. Possiblement, ens cal un altre enfocament; estem tractant aquesta situació com un fenomen circumscrit a l’agricultura, però estic convençut que no és així. L’agricultura no té lloc en un espai abstracte, sinó en un àmbit concret. El sistema social on vivim genera una enorme pressió sobre l’agricultura, des dels mercats que marquen els preus agraris, fins als departaments d’urbanisme que fixen els límits del sòl urbanitzable o les vies de comunicació que acabaran determinant l’explosió de fenòmens especulatius que faran més rendible vendre la terra que treballar-la.

És l’hora d’explorar noves solucions. H

*Regidor d’Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic de Compromís per Vila-real