En la celebració de l’Eucaristia dels diumenges del temps de Pasqua que precedeixen a la solemnitat de l’Ascensió del Senyor, escoltem cada any alguns fragments del Discurs de comiat que Jesús va dirigir als seus deixebles durant l’última Cena, i que ens ha transmès l’evangelista sant Joan. Són unes paraules que en l’estructura cronològica de l’Evangeli estan pronunciades abans de la passió i constitueixen una exhortació perquè en el moment de la prova no deixen de confiar en Déu i en el mateix Jesús. No obstant això, cal no oblidar que la redacció del text és posterior a la resurrecció, quan els apòstols ja han entès el sentit d’aquestes paraules del Mestre i de la seua mort. Per a ells la creu no era ja el final dramàtic de la vida del Senyor, sinó que la veien com l’anada al Pare, al lloc on vol portar-nos també a nosaltres.

Jesús comença el seu discurs exhortant als deixebles a creure per no perdre la pau: «que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi» (Jn 14, 1). Aquesta invitació també va dirigida als creients de tots els temps, perquè ens dóna el criteri fonamental per discernir la profunditat de la nostra vida cristiana.

Jesús ens convida també a no allunyar-nos del camí que ens condueix a aquesta meta, que no és un altre que la seua pròpia persona: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare sinó hi va per mi» (Jn 14, 6). El Senyor no s’ha acontentat a revelar-nos la meta, sinó que ens indica la manera d’arribar, que no és altra que compartir la seua mateixa vida.

Enguany estem celebrant la Pasqua en unes circumstàncies excepcionals, desconegudes per a la nostra generació. Moltes conquestes de la civilització del progrés, de la ciència i de la tècnica s’han esvaït. Sobtadament hem experimentat fragilitat i temor. Que la celebració de la Pasqua ens porte a valorar els esdeveniments de tal manera que no perdem la pau que ens dóna Crist ressuscitat.

*Bisbe de Tortosa