El debat de l’estat de la ciutat ens va permetre ahir recuperar els plens presencials a l’Ajuntament de Castelló. M’alegra que la normalitat torne a les rutines de la casa de totes i de tots i m’alegra ser partícip d’un debat obert, un exercici de transparència excel·lent que tots els governs han de poder garantir.
M’haguera agradat, malgrat això, que aquest fora únicament un balanç sobre què hem fet i el que hem de fer en els pròxims anys. Per desgràcia, hem hagut d’analitzar l’any sota el prisma de la pandèmia, mirant la vida tal com la veiem abans de coronavirus i reconstruint la nostra visió amb la realitat que ens ha quedat després del coronavirus. Per això parlàrem de l’any AC/DC.
Des d’aquell dia en què vam haver d’anunciar la suspensió de les festes de la Magdalena, hem pogut reflexionar sobre allò que és important en les nostres vides. Ho és l’educació, o per això la Conselleria d’Educació que dirigeix Vicent Marzà i la regidoria que lidera Francesc Mezquita han col·laborat estretament per a tancar la bretxa digital, ampliar les aules de dos anys, obrir una Escola Oficial d’Idiomes al Grau i avançar en les obres d’escoles del Pla Edificant.
L’atenció a la ciutadania és un altre servei essencial. El veïnat de Castelló sempre ha trobat al seu ajuntament algú que l’escoltara, gràcies a la feina de treballadors i treballadores han estat al peu de canó, com el personal de benestar social, del servei d’igualtat i d’informàtica. Vaig voler fer en la meua intervenció una menció especial a Sheila i a Lorea , telefonistes del 010 que han atés milers de consultes amb la ferma voluntat de prestar un servei públic de qualitat, igual que ho han fet centenars de professionals de l’administració i de empreses auxiliars.
Cal destacar l’aposta que ha fet aquest govern per la neteja i per garantir les higienitzacions i la recollida de residus sempre, però especialment durant l’estat d’alarma. Centenars de persones han eixit al carrer i la seua tasca ha estat reconeguda socialment.
La crisi sanitària ens ha deixat moltes lliçons, però també molts reptes de futur. El primer, la recuperació de l’ocupació i, també en aquesta línia, la reactivació del sector cultural per la que treballa des de fa mesos la meua companya Verònica Ruiz amb ajudes per a les entitats i les empreses del sector, a més de per a la recuperació de la programació suspesa.
Borrull serà després de 14 anys un centre d’atenció per necessitats de dependència i inclusió. Castelló necessita un Centre Integrat d’FP, que connecte la nostra indústria amb l’oferta d’estudis . No era comprensible que no tinguérem una FP de Química, possible gràcies als governs progressistes de Generalitat i Ajuntament.
I les inversions de l’Estat? Necessitem uns trens de rodalia dignes, accessos al Port i sobretot el corredor Mediterrani, inversions cabdals per a la nostra economia. Que als pressupostos aquestes inversions no siguen prioritàries, serà una àncora per al nostre desenvolupament i ens posarà més difícil encara superar aquest temps DC que ens ha tocat viure. H
*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló
