En els darrers anys la Conselleria d’Educació dirigida per Vicent Marçà ha fet un esforç molt important per tal de reduir la ràtio de les unitats escolars, circumstància que clarament ha jugat en favor d’una millora de l’ensenyament i conseqüentment de les xifres d’abandó primerenc, tot acompanyant els docents ens els seus quefers diaris. El fet que ara com a conseqüència d’una demanda externa s’augmente de 23 a 25 el nombre d’alumnes a encabir en una aula no és cap bona notícia si tenim en compte que precisament eixa educació infantil és fonamental per tal d’evitar una desigualtat d’eixida que està en la base d’un fracàs posterior. És el moment on els nostres infants aprenen per exemple a compartir, a tenir hàbits, també en aquesta franja d’edat aprenen certs comportaments de convivència com el fet de poder controlar certs comportaments violents.
No és el lloc de qüestionar decisions judicials que per altra banda no ens pertoca però si volem fer una crida a la reflexió sobre el fet de tenir en compte que quan es fa una demanda judicial s’ha de pensar en les conseqüències que això genera en el bé comú. Es tracta de tenir una visió col·lectiva. En definitiva, estem parlant de centenars de xiquets i xiquetes, no solament a la ciutat de Castelló, que rebran una atenció menys acurada precisament quan més ho necessiten. Els ritmes d’aprenentatge diferenciats requereixen una major atenció. No debades, admire la tasca dels ensenyants quan reben tota mena de demandes dels infants en una classe i són capaços d’arribar a tots ells, atenent sense desmai les seues especificitats. Ens juguem un principi fonamental de l’educació, que no és altre que el fet de generar una igualtat d’oportunitats d’eixida, quan encara està a les nostres mans. Després d’estar anys treballant amb adolescents, podem comprovar que bona part dels problemes que acusen molts d’ells s’han gestat en els seus primers anys d’escolarització.
Algunes famílies, gràcies a aquestes mesures cautelars dictades en plena època d’escolarització, veuran afavorides les seues peticions però pensant d’una manera col·lectiva la resposta educativa es veurà afeblida i una volta més haurem de recórrer a l’esforç dels docents i a la paciència de la comunitat educativa.
*Regidor d’Educació de Castelló
