+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 

Opinión

 

La clave política

L’escut social

 

Ignasi Garcia Ignasi Garcia
01/05/2020

No sé vostés, però jo, en aquest confinament, em sorprenc trobant a faltar xicotets plaers que ara és fan quasi un emblema d’allò que entenc per bona vida. Ja els vaig dir fa dies que somnie a caminar descalç per la platja i també trobe a faltar les converses. De converses hi ha moltes. Però entre les que més m’agraden estan les que mantenim el meu cosí i jo en el Gol Nord Alt de Castàlia els diumenges de futbol, parlant de tot, menys del que pa-ssa en el camp.

Jaume -a-ixí li diuen--, a banda d’albinegre, és treballador social. Ell és d’eixes persones que entenen que el món ha de ser just, que la justícia l’hem de fer nosaltres, amb les nostres accions i, evidentment, amb les nostres polítiques i lleis. Perquè Jaume i Col·legi de Treballadors Socials tenen clar que una societat avançada no pot deixar ningú enrere.

Aquesta frase, la de no deixar a ningú enrere, l’hem escoltat molt aquests dies. Polítics de tots els colors la repetim. Sí, jo també la dic, una vegada i una altra, quasi com un mantra per no oblidar el motiu pel qual hem vingut a fer política i que la voràgine d’aquests dies ni les idees preconcebudes d’aquells que volen uns serveis socials dèbils no en passen per damunt.

Però que volem dir amb açò? El que volem dir és que, en una societat justa, hi ha drets bàsics que no ens poden faltar. Parlem de tindre una casa, un dret que alguns van convertir en objecte d’especulació. Es tracta de tindre subministres bàsics, com llum i aigua. Parlem també de poder menjar i de vestir-se.

En definitiva, parlem de què nosaltres, les institucions que representen la societat, hem de ser capaços de garantir la dignitat a la ciutadania. I per això, entre altres coses, els regidors de Compromís per Castelló i Podem hem arribat a un acord per a rebaixar els nostres salaris fins a un 12%, una aportació que afectarà també el personal de confiança i que ens permetrà disposar de més fons per a construir eixe escut social.

És per això també que, davant d’aquesta greu crisi la vicepresidenta Mónica Oltra anunciava 19 milions d’euros més per la renda garantida, uns recursos que segur que caldrà ampliar però que estan concebuts per a fugir d’ajudes disperses i descoordinades, que massa vegades suposen un via crucis per aquells que les han de demanar. I és que l’objectiu de la renda garantida és fer un seguiment per part dels treballadors socials per facilitar la inclusió i perquè, com no parem de repetir, ningú quede enrere.

Avui que celebrem el dia de les treballadores i els treballadors, totes i tots aquells que depenem de la nostra feina per a viure (siguem transportistes, infermers, cirurgians o policies), hem de ser més conscients que mai que la justícia la construirem amb la solidaritat, i que la reclamació de Jaume i del Col·legi de Treballadors Socials és una reivindicació que beneficiarà tota la ciutadania perquè farà d’aquesta terra un lloc més just. Que la pressa per completar fases de la desescalada no ens faça passar a correcuita per les estacions dels drets fonamentals.

*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló i a la Diputació