Qui em coneix personalment, i fins i tot aquells que només em segueixen a les xarxes socials, saben que sóc un enamorat de la música. I és de veres que m’agrada molt el rock and roll i sóc habitual dels seus concerts, però també m’agrada altre tipus de música. I si és en directe, sempre millor, se gaudeix molt més.
Malauradament, durant molt de temps la gent s’ha dedicat a posar etiquetes a la música. Però no em referisc als gèneres, com el pop, el soul, o la música dance. Per exemple, teníem l’etiqueta de música espanyola, aquells discos Ñ, recorden? Com si tots els artistes que feien música en castellà, de diferents estils i propostes, pogueren entrar dins del mateix sac. Molts no compartien ni país d’origen, només tenien en comú la llengua en la que s’expressaven. Però el mateix ha passat durant anys amb el que s’ha anomenat la música en valencià amb els grups que utilitzen la llengua pròpia dels valencians a les seues cançons. Estaran d’acord amb mi, que la llengua d’una lletra d’una cançó no defineix cap estil musical, com tampoc passa amb la resta de llengües del nostre entorn.
Més enllà d’aquesta realitat, per sort, durant aquest temps, hem pogut veure créixer exponencialment a grups que no han compartit cap etiqueta, sinó que han fet un bon treball. I ja no dic si cantaven en una llengua o altra, sinó que provenien d’estils tant diversos com el reggae, la rumba, el reggaeton, l’ska... I la tendència va canviant amb el temps, perquè els diferents festivals musicals s’obren a programar música sense tindre en compte la llengua sinó la qualitat del grup. I per això hem pogut vore recentment a grups com Gener al Fib, on predomina la música britànica; a Zoo al Viña Rock, on els caps de cartell són grups castellans; o Auxili al Rototom, on les estrelles provenen directament de Jamaica.
I explique tot això perquè aquest cap de setmana se celebra una nova edició del Feslloc al poble de Benlloc. Un festival organitzat per Escola Valenciana on tota la gent de Castelló i visitants d’altres comarques podrem trobar els ritmes més trepidants i ballables. També més feministes, perquè l’organització ha proposat una programació amb més presència femenina sobre els escenaris. Any rere any, el Feslloc ens ompli de vida i de cultura, gràcies a la faena desinteressada de les persones que el fan possible.
Un altre assumpte que el Feslloc ha posat sobre la taula és la nova ruralitat que hem d’atendre en els nostres pobles d’interior. Per això, a més de música, la programació inclou xarrades i debats sobre com podem afrontar la despoblació que afecta feroçment les nostres comarques.
Sens dubte, l’èxit del Feslloc és doble: ha aconseguit, després d’anys de reivindicació, la normalitat de la música feta en la nostra llengua, i d’altra banda posar en l’agenda qüestions que els altres festivals no presten atenció. Gaudim-lo i que la música no pare.
*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló i diputat provincial
