Aquesta pandèmia ens està portant a límits que no coneixíem, en l’àmbit personal, social, econòmic, i també, en les decisions polítiques. De les últimes, n’hem tingut de bones i de dolentes (recordem que al principi de la pandèmia, el ministeri i les autonomies van estar més d’una setmana discutint sobre qui havia de suspendre activitats).

Considere que la majoria de les decisions que s’han pres, encara que doloroses, eren les adequades, però darrerament, hi ha alguna sèrie d’equivocacions que són més que preocupants. La campanya de Salvem Nadal , ha tingut conseqüències terribles per desenes de famílies castellonenques. L’episodi de l’inici de les vacunacions, amb alcaldes i alts càrrecs colant-se va ser lamentable. I la crisi-polèmica sobre mantenir com jornada lectiva les no-festes ha sigut l’última.

Si un càrrec públic, no és conscient de l’estupefacció que ha generat la mala gestió d’aquesta recomanació, i com afecta, no sols a les comunitats escolars, sinó a empreses i a la ciutadania en general, és perquè no toca de peus a terra. L’ajuntament, vam haver de fer un ple extraordinari per canviar a una setmana vista el festiu del 8 de març. L’escola va començar al setembre, i gràcies al treball dels docents i les famílies, s’havia convertit en un espai segur, ja que la segona onada i la tercera, han vingut i han marxat amb els centres plenament operatius.

Que la consellera i el president, anunciaren la recomanació de mantenir lectives, les no festes, un 25 de febrer denota falta de previsió. A més, la recomanació es fa en roda de premsa, però no es publica al DOGV ni arriba cap escrit oficial fins a l’1 de març. Tot plegat, un retard injustificable.

La recomanació s’ha gestionat tan malament, que mentre alguns municipis, recuperen la jornada lectiva, altres mantenen la no-lectiva. De fet, la Universitat Jaume I va dir l’endemà de la roda de premsa que mantindria la jornada no-lectiva. I clar, amb aquest panorama, és difícil saber si la mesura és adequada des del punt de vista sanitari, si tanta gent la incompleix sense que Sanitat actue.

Moltes veus han obviat que el problema de la conciliació és sobretot laboral, no educatiu, i que també es donarà a Pasqua, a l’estiu i al Nadal pròxim.

Després d’un any, és obvi que l’esgotament i la pressió estan afectant les decisions. Seria bo que es pensara en una renovació per a donar pas a gent amb altres perspectives, que fóra capaç de gestionar aquesta nova normalitat que ens acompanyarà un temps. Aquelles que estem esperant instruccions clares per combatre el maleït virus ho agrairíem. H

*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament i la Diputació de Castelló