Existeixen un bon nombre d’analogies entre el rugbi i la política. Ambdues requereixen grans dosis de tècnica, tant individual com a col·lectiva, però on sempre cal jugar en equip. Fins i tot rugbi i política comparteixen tècniques d’atac i defensa a l’hora d’enfrontar les estratègies d’un partit. Potser la tècnica que amb més freqüència podem observar en ambdues disciplines està la coneguda com a «xut a seguir», aqueixa tècnica d’escapada que apliquen els jugadors de rugbi en el moment en el qual van a ser interceptats per la defensa i que és utilitzada cada dia més pels polítics quan són sorpresos amb les mans en la massa. En política, el xut a seguir bàsicament consistiria a intentar despistar a l’opinió pública amb excuses de mal pagador, en lloc d’assumir les pròpies errades.

Un exemple de xut a seguir l’estem veient aquests dies en l’actitud de la regidora P. Puerta després que vérem que l’informe encomanat a la Cambra de Comerç sobre les conseqüències que pot tindre per a Castelló el tractat de lliure comerç amb Canadà, CETA, és una mala còpia. Després que sabérem que l’informe està copiat fil per randa d’articles publicats, del BOE o de les webs de la Moncloa i el Parlament Europeu, en ser preguntada la regidora ahir en la Comissió corresponent, lluny de mostrar-se prudent, va reptar a Castelló en Moviment a què demostrarem que l’informe és una còpia i ens va preguntar si estàvem segures que els paràgrafs copiats no havien estat facilitats pels seus autors com a col·laboradors de l’informe (desconec si el BOE pot ser considerat col·laborador de res). Més enllà de les desenes de paràgrafs copiats sense que aparega cap referència bibliogràfica ni metodològica, l’informe no diu res de Castelló i el CETA, que és el que demanàvem i pel que es van pagar injustificadament 21.000 € a la Cambra de Comerç. Ja veiem que entre el rugbi i la política no tot són coincidències. Mentre en aquest esport existeixen valors com la integritat, la solidaritat i el respecte, en política semblen instal·lades la supèrbia, el desdeny i l’orgull, companyes de viatge que els polítics hauríem de començar a desterrar per sempre mai.

*Regidor de Castelló en Moviment