Quan camines pel Congrés t’ensenyen, com si es tractara d’una batalla guanyada, els tirs que encara queden del colp d’Estat de Tejero. Ací una ràfega de metralleta, allà uns quants tirs al sostre i a dins una coberta de l’aire condicionat amb un impacte de bala perfectament guardada en una vitrina. Qui visita l’hemicicle pot observar com aquell 23-F la democràcia, suposadament, va guanyar la partida a una dictadura que encara a dia d’avui agonitza. No obstant això, Tejero va ser una de les persones que més va fer per justificar l’Espanya centralista i el nacionalisme espanyol amb el qual, ara, encara convivim. Durant la transició es permetien els grups parlamentaris propis, de fet, tant el PSC com el PSE van tindre grup parlamentari diferent al del PSOE. No obstant això, després del colp d’Estat el reglament provisional va eliminar esta possibilitat per configurar un parlament centralista.

Unes eleccions on es trien les persones candidates per circumscripció, de colp van passar a ser unes eleccions presidencialistes encobertes on el que menys importa és a qui tries per representar al teu territori.

Però, no només això. L’Espanya plurinacional també es va veure esborrada del mapa després del colp d’estat frustrat. Un adjectiu que ara ens pareix d’allò més innovador però que ja era d’ús habitual durant la transició democràtica. Personatges com Peces-Barba parlaven de la «nació de nacions» i, fins i tot, es va acceptar «el dret a l’autonomia de les nacionalitats» dins d’un embrionari article dos de la Constitució que ara és tant recurrent per a negar la nacionalitat catalana. Creixem pensant que el 23-F va ser un mal dia que cal tindre present, però que no va portar cap conseqüència més enllà de quatre fotos als llibres d’història. No obstant això, la dinàmica parlamentària i política està molt marcada per aquell succés. Aquell «se sienten, coño» va significar una crida a files per blindar el nacionalisme espanyol i per aconseguir de la transició la democràcia més descafeïnada possible. Quatre dècades després, molts d’aquells plantejaments tornen a l’agenda política.

*Diputada de Compromís al Congrés dels Diputats