De la divisió, de la culpabilització, de la discriminació i de la vergonya. Tots aquests sentiments són potenciats per la publicitat que, en format mòbil, va començar a circular fa uns dies pels carrers de Madrid. La propaganda a favor de la normalitat sexual que ha intentat fer l’associació Hazte Oír no li haguera pogut donar pitjor resultat.

Els valencians ens hem salvat de tenir l’autobús de l’odi rodant pels carrers gràcies a l’oposició frontal de les autoritats. A aquestes altures ningú amb dos dits de fronts qüestiona que una persona puga triar lliurement qui i com vol ser. Bé, potser encara queden alguns que ho qüestionen, perquè la líder el PP valencià, Isabel Bonig, es va afanyar a posar-se en contra de les manifestacions fetes pel govern valencià. Bonig defensa que el bus «viatge lliurement» i lamenta que «estem molt acostumats a atacar-nos uns a d’altres».

Increïble. Més encara quan allò que potencia el missatge d’Hazte Oír és un atac en tota regla al dret a ser respectades, a ser i sentir-se diferent, a la llibertat de triar i d’expressar-se. El missatge d’odi que llança aquesta campanya parteix d’un argument erroni que moltes persones poden donar per bo. Ningú obliga ningú a fer o sentir cap cosa que no vulga. Aquells que ens solidaritzem amb les causes dels col•lectius homosexuals, transsexuals, transgènere, de les dones, de les minories ètniques... reivindiquem els seus drets per fer visibles els problemes als quals s’enfronten cada dia però això no significa que imposem una manera de pensar. Tothom ha de poder viure en pau i ningú ha de sentir-se jutjat per les seues accions si aquestes no fan cap mal.

La campanya se centra especialment en els més menuts. Ells són influenciables i creuran sense dubtar-ho allò que pares, mares, docents i adults del seu entorn més immediat els expliquen. Ells i elles són els ciutadans d’una societat en la qual hauran de conviure amb persones de tot tipus i on les diferents identitats de gènere hauran de ser integrades. No els compliquem el futur i afavorim que aprenguen a valorar les persones per tot allò que poden aportar, no per allò que alguns creuen que resten.

*Alcaldessa d’Almassora