Sóc totalment sincer si els dic que m’entristeix haver deixat les competències en matèria de mobilitat que tenia l’anterior legislatura. Coses de la redistribució de competències i que, afortunadament, som més regidors al govern i al Grup Municipal Socialista. Tampoc els mentisc quan els dic que eixa pena és molt menor quan veig com el nou regidor de Mobilitat, el company Jorge Ribes, ha agafat el nou càrrec. Amb moltíssimes ganes i il·lusió i entenent que la mobilitat del futur Castelló (i del present) ha de ser sostenible. Que cal deixar-se aconsellar pels experts en la transició cap a un model de desplaçament més verd, menys contaminant i més amable. Malauradament, Jorge no tindrà una sort que jo vaig tindre els passats quatre anys.
El company i amic Carlos Domingo, que s’ha guanyat una merescuda jubilació, deixa de ser des de hui Director General d’Obres Publiques, Transports i Mobilitat Sostenible. L’empatia, saber fer i estima pels nostres pobles de Carlos tan sols és comparable amb la seua capacitat professional, i per a mi ha estat un autèntic luxe treballar amb ell i aprendre d’ell.
NO PUC deixar passar l’oportunitat d’agrair en aquestes humils línies tot el que Carlos Domingo, Maria José Salvador i tot el seu equip van fer per Castelló en matèria de mobilitat els últims quatre anys.
Gràcies al Pacte del Grau, la ciutat ha sofert en els últims quatre anys una transformació més que evident sustentada en revolucions en matèria cultural i econòmica, amb una fiscalitat més progressiva i uns comptes més sanejats, amb augments espectaculars en matèria d’inversions i en foment de l’ocupació. I en moltes coses més. Però la revolució en matèria de mobilitat sostenible, també ha estat un fet.
Objectivament, més enllà dels premis atorgats per Conselleria i Ministeri per les polítiques de mobilitat sostenible, els números parlen per si sols. I més enllà dels números hi ha altres accions com les parades a demanda, el Taxicas o el bo Activa’t que suposen una millora qualitativa. Sí, som conscients que queda molt per fer i molt per millorar, però això no pot tapar que els usos de transport públic han augmentat un 42%. Encara tenim pendent regular l’ús de bicicletes i patinets, però això és fruit de duplicar els usuaris de Bicicas i fer créixer la xarxa de carrils bici.
Castelló, per la seua orografia i climatologia, té unes característiques ideals per al foment de la mobilitat sostenible. Però és clau en eixe nou model l’empatia i la convivència entre usuaris de diferents modes de transport.
Quasi qualsevol canvi en matèria de mobilitat resulta polèmic i més encara si ens dirigeix cap a una mobilitat sostenible (coses del regnat del cotxe). Per això eixa convivència i la conscienciació de l’objectiu d’una ciutat més amable resulten claus.
La setmana que ve se celebra una nova edició de la Setmana de la Mobilitat, que serveix de punta d’iceberg per a mostrar i conscienciar de les polítiques que es duen a terme durant tot l’any, durant tota la legislatura. Jo no tinc cap dubte que Jorge millorarà la meua gestió. Per això m’agrada dir que encetem la legislatura de la mobilitat i no tan sols una setmana.
*Portaveu de l’equip de govern de l’Ajuntament de Castelló
