Demà comença Carnestoltes al Grau. Són dies per a gaudir com mana don Carnal, ballar, cantar, riure i compartir l’alegria abans que arribe la Quaresma. Servisquen aquestes línies per a animar a totes i tots que vinguen al Grau a passar un cap de setmana preparat per a tota la família i tots els gustos. I si és disfressat, millor!
Més enllà del maquillatge i les caretes d’aquests dies, la tasca municipal continua. I per a aquest govern eixa tasca no es pot entendre sense la participació ciutadana. Aquests dies s’ha iniciat la tramitació dels pressupostos participatius (animeu-vos a dir la vostra i participar) però la transversalitat de la participació va més enllà. Inversions que es rescaten dels processos estàndards de participació, millores en els serveis públics i en l’atenció ciutadana o la inspecció ciutadana en obres i serveis són una part essencial del bon funcionament municipal.
PERSONALMENT crec que cal fugir dels suposats gurús participatius que fiquen el crit en el cel amb el ja clàssic mantra opositor de «no escucháis a los vecinos». S’enganyen o ens volen enganyar, sí que escoltem. Però tractar la participació ciutadana com una ciència exacta és perillós i desafortunat. És complicat solucionar enfrontaments entre barris que tenen posicionaments contraris en infraestructures de ciutat. Tampoc és senzill trobar què fer després de sentir als veïns quan la informació i les preocupacions que reps a peu de carrer no és la mateixa que traslladen els representants veïnals, com ens ha passat en algunes mesures de mobilitat en barris de tota la ciutat. La feina de polític es complica quan l’excessiva informació que rebem de les diferents posicions i els raonaments del funcionariat xoquen entre sí. La feina més difícil que m’he trobat durant aquests anys ha estat triar de forma objectiva qui té raó quan les queixes vénen de parts contràries, quines són les proves bones i quines són malintencionades.
Aquest govern des de primer moment ha intentat posar per davant de moltes altres prioritats la participació ciutadana. Hem avançat molt, però el camí a recórrer encara és llarg i queda molt per fer. De vegades no som capaços de posar-nos la ‘disfressa’ d’aquell veí al qual li dificulten la vida les nostres decisions.
LA CAMPANYA electoral ha començat i ara tots són capaços de posar-se aquella màscara que més li agrada al veïnat, allò que vol escoltar, però que igual que se la posa se la llevarà. Els ciutadans són aquells que han de fer d’altaveu de les seues necessitats, de demanar allò que els farà una vida més fàcil, i nosaltres tenim la tasca de no subestimar-los, de creure, de contrastar, de vetllar perquè es facen aquelles coses que els hem promés, malgrat les adversitats, malgrat haver de tragar paraules o decisions, a pesar del dia ofegat. Només amb feina, humilitat i veritat aconseguirem la tasca que ens han encomanat, fer de Castelló una ciutat més amable per a tothom, i a qui li pique que es rasque, que el valent serà valent fins que el covard voldrà.
En passar el carnestoltes les disfresses es llevaran i cadascú serà allò que ha sembrat, perquè qui no sembra no recull.
*Portaveu del Grup Socialista a l’Ajuntament de Castelló
