Com a responsable d’Agricultura a l’Ajuntament de Vila-real, necessàriament he de preguntar-me per les causes que fan que el nostre sector agrari siga una activitat de baixa (o negativa) rendibilitat per al treballador. No faria bé si mirara cap a un altre costat.
Cal que mirem els problemes de cara, sense detenir-nos en imatges idealitzades. Ara com ara, tot un seguit de transformacions tecnològiques i socials han donat lloc a una agricultura que té molt poc a veure amb aquella imatge del llaurador o granger. El terme que defineix millor el sector agrari actual és l’agribusiness; és a dir, el negoci de la producció agrícola industrialitzada, integrada verticalment i que inclou els bancs, les empreses químiques, les productores de llavors, de maquinària, processadores i la distribució.
Aquesta mena d’agricultura que concentra en poques mans el poder de decisió sobre allò que mengem, tot i la seua potència productiva, està generant una forta resistència arreu del món. D’una banda, causa importants danys en el medi ambient: canvi climàtic, desforestació, contaminació o degradació del sòl, i d’altra banda, expulsa les persones del que eren les seues terres.
Les democràcies s’estan protegint contra aquestes pràctiques, com ara l’estat de Nebraska, que prohibeix a les corporacions apropiar-se de la terra per a l’activitat agrària. Cal repensar-ho tot! H
*Regidor d’Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic de Compromís per Vila-real
