Saben això que passa quan estàs una estoneta a fosques, en una habitació sense llum o en una cova, i de sobte eixes i el colp de llum és tan fort que et cega? Eixe enlluernament, a més de molest, és perillós perquè pots ensopegar amb una pedra o pegar de morros contra una porta perquè no saps ben bé cap a on vas. Doncs eixa situació ronda el meu cap últimament. És evident que totes i tots tenim moltes ganes de tornar a la realitat. No tenim tan clar si tenim tantes ganes d’eixa nova realitat que encara no sabem com serà però que pareix que no serà el que abans teníem. Tot i això eixa previsió de desconfinament gradual en forma de fases ha servit a l’ideari col·lectiu d’injecció d’una mica d’optimisme. Ja veiem la llum al final de la cova però anem amb compte perquè no podem enlluernar-nos. El virus no està ni mort ni la crisi sanitària passada i les accions que els diferents governs concreten de les mesures que va dictaminant el BOE han de ser acceptades i enteses sempre amb un criteri de prudència.

Tots tenim moltes ganes d’anar a la platja a gaudir d’aquest clima però haurem de conformar-nos, sols els més afortunats, a gaudir de la sorra per a passejar i fer esport. No podem refrescar-nos si passegem per allí i tindrem enveja (sana) dels esportistes federats que poden tocar aigua. Tornaran a obrir-se les zones canines però haurem de ser responsables i portar a les nostres mascotes nugades per a assegurar el distanciament social. Ja podem gaudir del Pinar i d’altres parcs però sols en certes hores i no per a tot. Inclús els usuaris dels horts urbans de Castelló ja poden anar a collir la seua producció però amb condicions perquè la salut és el primer. I segur que les mesures que adoptem els governs són millorables i que sempre ix algú perjudicat però els assegure que sempre ho fem prioritzant la salut de les persones mentre ens anem acostumant a eixa nova normalitat.

L’altre dia una amiga em deia que ella creia que el camí cap a la nova normalitat serà com anar en un caiac, remant a un costat i a un altre per a intentar anar rectes. Amb moments més restrictius i altres que no ho seran tant. Tal vegada, crec que tot dependrà de com actuem com a societat, col·lectiva i individualment, perquè no ens podem oblidar que encara ens queda molt camí per vèncer a aquest maleït virus. Personalment crec que és el moment idoni per a pensar en la glocalització, és a dir, pensar globalment i actuar localment. No ens podem evadir de com està ni estarà el món i el país en els mesos vinents però és summament essencial preocupar-se pel món local. Reivindicant els ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania. Són molts els ciutadans que, encara que les mesures de desconfinament vinguen des de Madrid o València, esperen respostes concretes dels seus ajuntaments a problemes concrets. No és d’estranyar que en un futur també demanen als seus alcaldes i alcaldesses solucions per a la crisi que ve. Necessitem fer polítiques a favor dels nostres ciutadans, amb discriminació positiva i sense plom a les ales. La crisi econòmica anterior va ficar als ajuntaments una cotilla que encara ens estreny en forma de sostre de despesa i llei d’estabilitat. No podem repetir eixe error del passat.

*Portaveu de l’equip de govern de l’Ajuntament de Castelló