Després de nou dies d’intensa festa i amb les emocions del Magdalena Vítol! encara al cos, Castelló torna a la normalitat. Els carrers es buiden a poc a poc dels símbols festers i comença de nou la rutina. Mentre molts gaudíem de la Magdalena altres agranaven els carrers, connectaven fanals, muntaven escenaris, posaven tanques, ens ajudaven a moure’ns per la ciutat amb transport públic, instal·laven la campana a l’ermitori de la Magdalena, vigilaven per la nostra seguretat… En definitiva, es preocupaven perquè tot estiguera al seu lloc i no faltara cap detall a les nostres festes fundacionals. Aquesta és l’altra cara de la Magdalena, tan necessària com la del Pregó, la Romeria, les fires, els mesons, el Cós Multicolor o les mascletades perquè la festa siga plena.
La Magdalena suposa un repte per al personal del Servei de Manteniment de la Ciutat. L’esforç de desenes d’operaris, de funcionaris i de personal d’empreses concessionàries ha estat brutal. Les hores de treball s’han multiplicat en el servei de neteja viària per replegar milers de tones de residus i que cada matí la ciutat pareguera com a estrenar. La xarxa municipal d’autobusos ha facilitat la mobilitat de més de 60.000 usuaris. I així podríem repassar tots i cadascun dels serveis que fan possible que Castelló siga una festa al carrer. I tot sense cap incidència notable.
No em puc oblidar de la gent de la casa, de l’Ajuntament, sempre disposats i conscienciats amb la feina a fer. Menció especial d’agraïment per a les Brigades Municipals, pendents en tot moment de cada detall perquè tot estigués a punt. En acabar el Magdalena Vítol, un reconegut representant del món fester em va dir: «Sense les Brigades, res d’açò seria possible». Crec, personalment, que ho va clavar. Gràcies per la vostra feina. Gràcies per fer possible la Magdalena. Quan Castelló es mou, és gràcies a totes i tots vosaltres.
*Portaveu Grup Socialista a l’Ajuntament de Castelló
