Acabades les festes, toca fer balanç. De segur hi haurà unanimitat a dir que les festes han sigut un èxit gràcies a la gran participació veïnal, el civisme exhibit i el seu caràcter popular. Les discrepàncies apareixeran, però, amb l’ús partidista que de segur se’n farà de les festes.
En la Mediterrània, les festes acostumen a ser espais de transgressió i ocupació popular espontània del carrer. Les nostres festes populars acostumaven a desafiar al poder amb un punt de rebel·lia, però poc queda d’açò en la Magdalena, on tot està baix control dels poders polític i econòmic. La proliferació de carpes i mercats de tot tipus han fet que no hi haja espai públic de la ciutat que no estiga pensat per a generar diners. La mercantilització de les festes ha afavorit un desaforat consum d’alcohol i drogues, violència i sexisme. Des de fa anys, existeix el propòsit de convertir la Magdalena en una màquina de fer diners a l’estil dels sanfermines, obviant que molts «pamplonicas» vénen advertint que els sanfermines s’estan perdent just per eixa massificació. El president Ximo Puig, parlava de la necessitat de reforçar les festes com a atractiu turístic, sense fer esment a la necessitat de mantenir les festes com a element de cohesió social popular que, abans que a ningú, han de servir a veïns i veïnes de la ciutat.
Aquests dies donava la sensació de que la ciutat no seria capaç d’absorbir tanta gent, massificació que per a molts és la prova de l’èxit de les festes.
Però abans de llançar les campanes al vol, crec que caldria plantejar-se algunes qüestions importants per a veure cap a on estem duent unes festes on ja no hi ha espai per a l’autogestió d’iniciatives populars de colles i gaiates. Unes festes on la gaiata ha passat a ser un element secundari amagat darrere d’una carpa envoltada de publicitat o on les pròpies gaiates programen concerts multitudinaris a la mateixa hora que el Pregó. Les castellonenques i castellonencs hem deixat de ser protagonistes per a ser simples espectadors. Hem d’evitar que la Magdalena caiga víctima de la massificació que fa que molts castellonencs fugen abans de la primera mascletà.
*Regidor de CS en Moviment
