El passat dimecres vaig deixar de ser president de la Mancomunitat Espadà-Millars. La meua nova responsabilitat política a la Diputació de Castelló feia els dos càrrecs difícilment compatibles. L’alcalde de Tales, Vicente Juan Prades, votat per unanimitat de totes les forces polítiques, serà el nou president i des d’ací li desitgem el millor. A bon segur exercirà el seu càrrec amb responsabilitat i eficàcia. Així ho ha fet en Tales durant l’última legislatura, la qual cosa li ha possibilitat una còmoda majoria absoluta en les últimes eleccions municipals.
Ser president d’una mancomunitat suposa una magnífica experiència política per a les persones que treballem a l’àmbit municipal. Per a mi ho ha sigut i de què manera, el estar al front de la mancomunitat estos quatre anys. Dos eren els seus pilars fonamentals: la recollida de basures i els serveis socials. Ho eren i ho són, perque a l’hora de donar serveis als ciutadans i ciutadanes dels nostres municipis, aquestos són dos serveis bàsics. Concretament, el treball que es fa en serveis socials, ha suposat per a mi, tot un descobriment i pense que la gent que no ho necessita no coneix suficientment l’amplitud de tasques i la pluralitat d’àmbits als que es presta atenció des dels equips base dels serveis socials. Chapeau!
Sense oblidar aquests dos pilars essencials, s’hem obert a altres possibilitats i àmbits d’acció: el turisme d’interior, la gestió forestal i la formació per a l’ocupació.
LES POSSIBILITATS de l’interior de Castelló per al turisme són inusitades. La Serra d’Espadà, per exemple, és una terra ignota i meravellosa que està encara per descobrir per a molta gent de Castelló. És un tresor, el tenen al costat i no ho saben. El pla de competitivitat turística de l’Agència Valenciana de Turisme i la Diputació han fet tot el possible per donar a conéixer l’Espadà i el Millars a tots els valencians. Un nou GR, rutes BTT, sendes d’aventura,campanyes turístiques, una oficina info-turist, etc, han començat una camí que ara cal transitar amb força i decisió.
La gestió forestal és un altra possibilitat magnífica per al nostre interior. Hem perdut tota una generació sense actuar. Ara es comença a vislumbrar que fer gestió és fer prevenció, donar ocupació i treballar per un desenvolupament sostenible. Pensar que protegir és no tocar, no actuar, no gestionar és un error fatal, de imprevisibles conseqüències: les brigades de mitigació i l’Emerge són signes de que les administracions volen ficar-se en camí. Des de la mancomunitat hem fet distints tallers d’empleo forestal i hem sigut pioners a la Comunitat Valenciana en la formació per a l’obtenció del carnet europeu de motoserrista. Tota una innovació i tota una experiència.
Finalment, les nostres administratives i l’ADL han treballat denonadament per aconseguir diferents tallers d’ocupació (més de vuit al llarg d´estos quatre anys), conjuntament amb cursets de formació de variades matèries, una treballada informació per als nostres desempleats, a més a més de la creació i desenvolupament del pacte territorial d’ocupació.
SÓN EXEMPLES d’actuacions. Des d’altres mancomunitats (el Palància, els Ports Maestrat, etc, etc) també s’està treballant molt i molt bé per la dinamització dels nostres pobles i per a que els seus habitats tingan el benestar i qualitat de vida que es pertoca.
Les mancomunitats són una eina magnífica per treballar contra la despoblació. L’anterior administració provincial les tenia marginades, amagades, semiocultes. Ara en absolut. Seran molt visibles i formaran part central i essencial de la política provincial. Elles també ens fan falta!
*President de la Diputació de Castelló
