Som memòria. Les persones que formem part d’un col·lectiu, d’una ciutat, o simplement, d’un país, estem obligats a tindre memòria. Viure en societat implica estendre llaços i construir grups socials que s’uneixen per molts motius, amistat, gustos, preferències, i finalment, pel record de les experiències comuns que hem viscut. Tenim l’obligació de comptar amb una memòria que ens marque el camí del present i del futur. I és que si volem recordar, hem de tindre clar per què i per a què.
En uns pocs dies Borriana obrirà les portes de l’únic refugi antiaeri durant la Guerra Civil Espanyola que s’ha pogut recuperar, o recordar. El Refugi Antiaeri del Camí d’Onda. I amb aquesta obertura segurament apareixeran les preguntes de per què i per a què recordar. I és que la memòria històrica ha sigut i és un necessitat per a que un col·lectiu puga recordar el seu passat, per poder construir el present i el futur.
Amb la rehabilitació del refugi de Borriana han aparegut ja moltes veus que havien estat callades, que no volien contar, ni parlar, o simplement, recordar, i és que el temps ha deixat molt enrere, i ara totes aquelles persones, comencen a recordar, a explicar, i sobretot, a contar a tots aquells que no ho van viure, perquè es necessari que ho coneguen, per a que «no torne a passar», com diuen molts historiadors.
Amb l’obertura del refugi del Camí d’Onda es continua amb el camí de la recuperació de la memòria història de la nostra població. Han sigut molts anys de campanyes d’extracció de terres en les que a poc a poc s’ha pogut anar descobrint el que ara podran visitar els veïns i veïnes. El projecte, guardant tota la originalitat de la construcció de la última part dels anys 30, és un exemple del que s’ha de resguardar per recordar, i a partir del divendres, visitants del poble i de fora d’ell podran comprovar el refugi tal i com estava en els anys dels bombardejos, de la guerra, de les confrontacions, de la falta de menjar i dels bàndols.
La visita ens ha de fer pensar en tot això, en el que aquelles persones, veïns i veïnes de Borriana, varen viure per tindre que construir un refugi i resguardar-se de tal barbàrie. I com a societat hem de treball més units que mai per a que això no tornar enrere, amb el diàleg i la paraula deixar els bàndols a un costat, i conèixer la història que és tant important com viure-la per prendre part. H
*Regidor de Cultura, Patrimoni, Normalització i Agricultura de Borriana
