Cal que insistim en aquest tema: les comarques del Nord no estem preparades per a afrontar les necessitats d’aigua que ja tenim i que s’agreujaran pel canvi climàtic. Cal que actuem. Durant molt de temps, ens van vendre la panacea del transvasament del riu Ebre per arreglar els problemes d’abastiment. Una proposta demagògica, per cara, per ineficient, per insostenible i perquè anava a tindre unes conseqüències ecològiques terribles, entre altres, al sector pesquer de poblacions com Vinaròs, Benicarló i Peníscola.
La inacció ens ha dut a una situació de feblesa davant els reptes hídrics. Els pobles de l’interior de la província han hagut d’acostumar-se a usar cisternes per a abastir-se d’aigua a l’estiu. Enguany ha sigut especialment plujós, encara que ja sabem que a la nostra terra «la pluja no sap ploure» i l’any que ve pot donar-se una situació totalment diferent a aquesta.
Amb tot això en ment, a la Diputació hem aprovat el Pla Director de l’Aigua, un nou full de ruta per a garantir l’abastiment d’aigua, tant pel consum humà com pel desenvolupament industrial i econòmic sostenible. La gent de Compromís tenim clar que aquest pla mira al futur. Per això vam treballar per aconseguir el sí unànime de tots els grups polítics a la corporació i vull aprofitar per a tornar a agrair el seu vot favorable i la seua confiança.
I és que posem en marxa un canvi de model que només podrà realitzar-se amb el suport i les aportacions econòmiques de les diferents administracions, tant l’autonòmica com l’estatal. Ho ha entés perfectament la conselleria de Mireia Mollà , qui ja treballa amb la Diputació en aquest sentit.
Entre les necessitats hídriques més urgents està la connexió de la dessaladora de Moncofa-Xilxes amb el pou de Las Pedrizas a Onda. La inversió cal que estiga present en els pressupostos de l’Estat del 2021 perquè s’enceten els tràmits i siga una realitat d’ací a uns quatre anys. I per què aquesta inversió ha de ser prioritària?
Primer, per justícia. La infrautilització de la dessaladora Moncofa-Xilxes encareix l’aigua dessalada que aplega als poc usuaris que ara té. Fa anys, alguns alcaldes van pensar que tot serien apartaments i camps de golf i que, amb els diners de l’especulació, torrons i aigua barata per a tots.
Segon, per raons mediambientals. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha advertit que l’excessiva contaminació per nitrats dels aqüífers de costa evidencia que els pous de la Plana Baixa necessiten un respir. A més, la construcció d’aquesta connexió és la millor manera d’integrar aquesta infraestructura paralitzada amb el desenvolupament industrial.
I tercer, perquè aquesta inversió encaixa perfectament amb els objectius de transició ecològica d’Europa per tal protegir els recursos naturals i garantir un nou model econòmic més sostenible.
Com veuen, és imprescindible que els Pressupostos Generals de l’Estat de 2021 incloguen aquest projecte. No caben partidismes, ni sigles perquè és una prioritat per al desenvolupament de les nostres comarques. Si no ens escolten, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias hauran de donar moltes explicacions a la província. H
*Portaveu de Compromís a la Diputació de Castelló
