El 10 de novembre tornarem a les urnes. Anirem a votar per a triar les nostres representants a les Corts espanyoles. I sí, ja imagine que a vostés, en general, el fet d’anar a votar de nou els produeix una mena de desídia barrejada amb certs graus de decepció i cabreig amb els polítics.

Però pensen dos vegades abans d’optar per altres afers són més importants, perquè, som totes i tots nosaltres les que decidim qui ens representa i qui s’asseu a eixa taula per a decidir el futur econòmic, social i cultural de la nostra terra. Sé, sabem tots perfectament, que els líders dels grans partits (així en gènere masculí i en plural), els han decebut greument. Vivim des de fa quasi cinc anys en la inestabilitat política, quasi cinc anys amb quatre eleccions generals --açò ja va per a bingo-- i l’únic que han demostrat és que de supèrbia van sobrats però de capacitat de negociació i diàleg van molt escassos. La realitat multipartidista en demana saber governar en coalició i prioritzar les necessitats de les persones abans que les purament partidistes.

Per contra, els gran líders (sí, és ironia) han demostrat massa vegades ser incapaços d’escoltar, d’arribar a consensos amb altres formacions, d’apostar per polítiques vertaderament progressistes i que situen el benestar de les persones al centre de cada decisió que els competeix. Han demostrat que no saben.

I, per això, han d’anar a votar el 10 de novembre. L’alternativa útil és el vot progressista, una opció que ens torne la il·lusió. Pensen en Marta Sorlí, en Joan Baldoví i en Íñigo Errejón. Ella i ells, i milers de persones més, formem Més Compromís, la nova via que facilitarà un govern de progrés, d’esquerres de veritat i que prioritzarà les solucions als problemes del carrer

Jo aniré a votar, i votaré a Més Compromís perquè sé que lluitaran per nosaltres. Conec com treballen els meus companys i no m’enganye si dic que es deixaran la pell per aconseguir que ens donen el finançament que ens pertoca, que treballaran incansablement per l’educació de qualitat de les nostres filles i fills, perquè el corredor mediterrani siga una realitat, per millorar les carreteres i liberalitzar l’AP-7, per garantir la igualtat efectiva entre dones i homes, per obligar que es complisca la llei de dependència. En definitiva, perquè a poc a poc, la nostra vida siga cada dia un poc més fàcil i l’estat del benestar siga un fet.

*Portaveu adjunta de Compromís a l’Ajuntament de Castelló