Sé que molts de vostés ja estan cansats d’actes institucionals, notícies polítiques i promeses electorals. Fa tres mesos que només es parla d’això i com si fóra poc ara fa uns dies només de coalicions electorals i, per descomptat, pactes de govern. La política té a vegades uns ritmes propis que no sempre coincideixen amb els de la major part de la població. Una circumstància que pot generar cert rebuig, però cal respectar eixos temps.
Els seré sincer. Quan vaig pensar en quina campanya electoral havia de fer jo al Grau em van vindre al cap molts dubtes. Saben que la política i les campanyes sempre han anat acompanyades de grans actes, de grans pancartes a les entrades i eixides del poble i d’allò que s’anomena merchandaising com els estoigs per a pastilles, misteres i bolis a veure quin partit el donava més bonic.
No seré qui qüestione aquesta part del màrqueting polític, però després de la necessària reflexió prèvia em vaig adonar que la meua campanya electoral estava feta. El meu aval serien els fets. Tot allò impulsat en aquests últims quatre anys. Bombeig a la plaça Verge del Carme, inici de la remodelació del arc de la Panderola, de la plaça Josefina López i urbanització de l’entorn, adequació de la seu policial, asfaltat del camí Serradal, remodelació del Camí la Plana, millora en freqüències del bus, la connexió amb la platja i serveis especials nocturns, reformes al Javier Marquina, al Pablo Herrera i Casal Jove, subvencions i ajuts als col·lectius per la cultura del Grau, foment d’esdeveniments culturals i de dinamització per tenir un Grau viu i actiu, targetes de transport als escolars, millores en totes les escoles públiques del Grau, creació de dos pàrquings dissuasoris i millora del mobiliari amb 32 bancs nous i 50 papereres i molts més. Fets i més fets.
Vaig pensar llavors que el millor que podia fer era pegar-li la volta a la truita i preguntar als grauers i les graueres de forma distesa, quotidiana, informal... què els preocupava, què necessitaven, què esperaven de mi, què havien de retraure’m i així ho vaig fer. Ni micros, ni escenaris, ni cadires en filera, ni anuncis publicitaris. Una experiència més propera i personal on traure un recull de necessitats, preocupacions, noves propostes… en definitiva un Grau per a totes i tots.
La necessitat de crear una escola de 0-3 anys, construir un nou pavelló poliesportiu, impulsar un institut de la cultura per a fer valdre la nostra història quotidiana, d’una escola de música no reglada, de millorar la seguretat viària a tot el Grau… propostes nascudes de converses amb el veïnat. Aquesta va ser la clau de la nostra campanya al Grau.
Hui tinc 3.084 raons per tal de seguir fent la tasca de governar el Grau. 3.084 motius per a intentar fer del Grau allò que sempre he imaginat. Un Grau quotidià on les veïnes i els veïns tinguen una millor qualitat de vida. Un Grau que puga ajudar a menuts i majors amb les seues necessitats, a fer perviure eixa idiosincràsia que tenim les graueres i els grauers. Un Grau a l’abast de tots els seus habitants sense excepcions amb una tinença alcaldia transparent, propera, útil.
Avancem, fem poble, fem Grau 4 anys més!
*Portaveu del Grup Socialista a l’Ajuntament de Castelló
