I a mi em fa por. Esta crisi i este confinament està traent el millor de nosaltres: la solidaritat, l’empatia, el demostrar el nostre agraïment cap els col·lectius que s’estan deixant la pell per nosaltres... i estem més units que mai, sobretot a les nits, quan eixim al balcó, o ara que tenim cura d’eixa veïna major que viu sola. Així què estem més units que mai; fins i tot víctimes i maltractadors estan més units que mai. S’imaginen com ha de ser conviure les 24 hores del dia amb un monstre? Amb una persona que ens matxaque psicològicament o físicament? Eixa és la realitat de moltes dones.
Per això la teua ajuda és importantíssima: quan vaig començar a escriure estes línies l’última víctima mortal de violència masclista al nostre territori es deia Mònica, i en saber del seu assassinat el seu entorn va declarar: «ja es veia vindre, ell és un violent». Però Mònica hui està morta, els seus fills sense mare i el seu entorn desolat. El drama és tan urgent, que hores després, quan acabe de revisar l’article abans d’enviar-lo, m’assabente de què n’hi ha una nova víctima: Carina, una jove mare d’Almassora. Un nou assassinat.
Les institucions poden donar eines: engegar ara una campanya per afrontar el confinament; crear una app amb geo-localitzador i assistència psicològica virtual o recordar que el 016 està operatiu. Però nosaltres podem aturar una desgràcia: denunciar si escoltem crits, si sabem d’alguna persona que passa per un calvari així. Com a societat podem reaccionar.
Ara més que mai, extremem les mesures de seguretat, no podem suportar ni una víctima més. En lo que va d’any, amb Carina, ja hem perdut a 17 dones... no em perdem cap altra més. Ens volem vives!! I en això també hem d’estar més units que mai.
*Portaveu adjunta de Compromís a les Corts
