Guillem Agulló ha sigut un símbol per a tota la militància juvenil d’esquerres del País Valencià durant les últimes dècades. Com Carlos Palomino després a Madrid, com Clément Méric a París en 2013. Guillem Agulló era un símbol perquè qualsevol jove que ha participat en moviments socials antirracistes o anticapitalistes s’ha trobat alguna volta i en algun moment en amenaces, o directament agressions, nazis. I també s’ha trobat amb l’equidistància de qui equipara una cosa i l’altra per justificar estes persecucions. Com si fos el mateix ser racista i estar en contra del racisme, com si fos el mateix ser nazi que ser antinazi. L’èxit d’audiència de la pel·lícula La mort de Guillem este divendres a À Punt és una fita perquè, crec, significa un reconeixement com un símbol no sols de les organitzacions juvenils d’esquerres, sinó de tota la ciutadania valenciana. L’assassinat de Guillem Agulló en 1993 a Montanejos a mans d’un grupuscle nazi, la resposta policial contra les manifestacions durant el judici celebrat en l’Edifici Hucha de Castelló, l’absolució d’una part dels acusats, la condemna mínima de l’assassí i la brutícia mediàtica generada per emmarronir el cas per part de Maria Consol Reyna van ser un símptoma del moment socio-polític que vivia el País Valencià. Malgrat els governs de Joan Lerma , o pot ser també per això, eixes primeres dècades de democràcia van ser d’ofensiva reaccionària i de retrocesos progressistes.

El moment valencià en 2020 és molt diferent. Després de dos dècades i mitja tornem a viure un cicle de governs progresistes en un context que durant els últims mesos s’ha tornat tremendament difícil. Esta setmana celebrem també un 9 d’octubre atípic sense grans manifestacions, ni grans actes, però un 9 d’octubre que ens pot servir per repensar com ha canviat el poble valencià en les últimes dècades i com necessita canviar per a les pròximes. Hui la militància de Guillem Agulló i de tants altres activistes anònims ha trobat resultats, insuficients per a alguns (segur que ho són), però decisius per fer avançar idees de solidaritat i d’inclusió. Hui més que mai és necessària eixa militància com la de Guillem, per fer-nos avançar més als que estem ara ocupant llocs a les institucions, i perquè d’esta crisi isquem més prop d’eixa societat que ens imaginàvem quan vam començar a defensar les nostres idees pel carrer. H

*Portaveu de Podem-EUPV Castelló