Com la pel·lícula protagonitzada per Jack Nicholson, a Betxí comencem l’any de la millor manera possible. O com diria l’il·lustre gallec, millor impossible. Especialment pel que fa en matèria econòmica, que en els darrers dies ha sigut molt gratificant.

En primer lloc, perquè l’últim dia laboral de l’any (si més no per als funcionaris), allà cap a les 13.00 hores vam rebre la gratificant notícia que el Ministeri de Foment ens transferia el primer pagament de la Fase IV del Palau. En concret, 263.000€ (el 50% del que ens subvencionaran) que suposa que podem començar la licitació de les obres. I que per tant, si no passa res, potser en el primer trimestre ja podrem iniciar els treballs.

Més enllà de l’anècdota de l’ingrés en la darrera jornada laboral, la feina feta al consistori econòmicament parlant és inqüestionable. Allà pel juny del 2011, quan vam entrar a governar, vaig encomanar una auditoria interna a la nostra interventora, que va posar negre sobre blanc que l’Ajuntament tenia un deute de 4.186.000€. Això volia dir, ni més ni menys, que teníem un índex d’endeutament del 95%. Quasi res.

Evidentment, teníem clar que calia canviar de ple la senda que havien pres els populars, especialment en els últims anys del seu govern (i per què no recordar-lo, en plena bonança econòmica). Després de fer les reformes que calien al seu moment i d’eliminar els gastos superflus que hi havia, es va iniciar la recuperació econòmica. I es va començar a pagar els proveïdors en temps i forma i a reduir impostos com el dels vehicles, la plusvàlua o l’IBI de rústica.

I ara ens trobem, huit anys després, amb un deute de 980.000€. I tot, perquè hem seguit sempre el que em va aconsellar un catedràtic en economia, que és el mateix que hem fet els valencians durant segles i segles: «no estirar més el braç que la mànega». Que passeu Bon Any 2020.

*Alcalde de Betxí