Diumenge que ve celebrarem en tota l’Església la jornada mundial de les missions, més coneguda com el dia del Domund. Fins fa unes dècades la idea de la missió despertava entusiasme entre els cristians, i la celebració d’aquest diumenge mobilitzava els catòlics de totes les edats. Actualment, hem de reconèixer que per a molts és una jornada que passa desapercebuda. I açò no hauria de ser així, perquè, com ens ha recordat el papa Francesc en el seu missatge d’enguany, la missió està «en el cor de la fe cristiana». La missió no pretén fer una església més poderosa ni més forta humanament parlant; tampoc propagar una ideologia religiosa o una proposta ètica sublim. Es tracta d’oferir al món allò que més necessita: al mateix Jesucrist. L’Evangeli és una persona. Quan aquest s’anuncia, Jesús es converteix novament en contemporani nostre.
Si tots els homes conegueren i estimaren Jesús, segurament el nostre món seria millor: hi hauria més justícia, més pau i amor entre els homes. El regne que va començar amb ell, seria més visible en el nostre món. La missió ens recorda que Jesucrist és el camí de l’Església, perquè és el tresor més gran que aquesta pot oferir a la humanitat. L’anunci de Crist és el camí més net i generós per a la transformació del nostre món. Ajudar a les missions és una forma de treballar per un món més digne.
La jornada del Domund ha de ser per a tots els catòlics un dia d’oració per aquells que, moguts per un gran amor a Jesucrist i als germans, han deixat la seua casa i la seua terra i han entregat la vida a la causa del regne de Déu. Els missioners generalment viuen la seua missió en un context de pobresa. Necessiten per això la col·laboració i la solidaritat de tots els catòlics. Que la jornada del Domund d’enguany ens ajude a fer que la passió per la missió no s’apague en el cor de l’Església.
*Bisbe de Tortosa
