E n aquella pel·lícula d’Steven Spielberg de 1998, a un grup de soldats americans se li encomana una perillosa missió: posar fora de risc al paracaigudista James Ryan (Matt Damon) i portar-lo a zona segura. No estem en la platja d’Omaha ni açò és la Segona Guerra Mundial, però a escala valenciana ens enfrontem a una situació que pot esdevenir també històrica.

Com fan els paracaigudistes en els conflictes bèl·lics, el Molt Honorable President Ximo Puig s’ha llençat per darrere de les línies enemigues llest per aterrar en algun punt de la següent legislatura, però amb més marge d’imprecisió del que pensàvem que s’havia de gestionar en un principi. Els estrategues del PSPV hauran fet números en algun indret amagat del camp base, no els coneixem. L’única cosa que he rebut en les últimes setmanes és alguns lemes o consignes per advertir-nos que la batalla final s’avançaria. Potser han vist que els núvols negres que s’albiraven en l’horitzó estaven avançant massa ràpid. Ara, com fan els esquadrons als exèrcits, els bon soldats no han de deixar-se influir per si Ryan era d’Oklahoma o d’Arkansas, o per si Ryan els va furtar un tros de pa del ranxo la nit passada. Tenim una missió.

Deixant de banda la metàfora bèl·lica, amb aquesta decisió que correspon en exclusiva al President, i per molt que s’esforcen ara en el PSPV en posar-se a compartir responsabilitats continuarà corresponent en exclusiva al President, Ximo Puig ha lligat el seu futur al del Botànic. Si no hi ha possibilitats de renovació de l’acord, tothom mirarà a Puig, qui haurà d’assumir responsabilitats i prendre la decisió d’abandonar.

Ara ja no importa si el pla per abordar Omaha estava ben dissenyat o si els paracaigudistes es van precipitar en el seu llançament, ara les tres forces que hem donat suport al Botànic ens hem de conjurar per optimitzar les nostres campanyes i així arribar al tots els nostres potencials votants. El secret estarà en la màxima participació i, havent comprovat en el calendari les coincidències amb múltiples dates festives, jo recomanaria a qui no sàpiga amb exactitud on estarà i no vullga perdre’s esta cita històrica, que vaja omplint les seues paperetes i exercint el dret a votar per correu.

Afortunadament la societat valenciana sap el que s’ha avançat en estos 4 anys. La gent sap que ara es viu millor i, encara que de moment la seua situació personal no haja canviat massa, sap que més prompte que tard li arribarà la seua oportunitat. Inclús la gent que no viu amb intensitat el dia a dia de la política valenciana, intueix que hem deixat de ser referència de la corrupció com en anteriors legislatures i ara som exemple d’enteniment, diàleg i reafirmació de drets socials bàsics que fins fa poc es discutien.

No, no volem tornar a vore com la gent major renuncia a menjar de manera sana per poder pagar-se els medicaments. No, no volem que la gent haja de renunciar a oportunitats laborals per no poder portar els seus xiquets a l’escoleta infantil gratuïta.

Si ho fem bé tindrem el suport de la gent, i si Podem té prou força en la reedició del Botànic ens assegurarem de que no es repetisca este sainet innecessari del final de la legislatura. Nosaltres tindrem un pla.

*Diputat de Podem a Les Corts