Hui parlaré de mobilitat. Podria parlar de com de bé han funcionat els serveis especials per a Magdalena, de com cada vegada es milloren quantitativament les xifres d’usos però a més de com es millora qualitativament amb el servei de parades a demanda per a dones, parades accessibles o la possibilitat de carregar els bons de bus i TRAM en qualsevol base de Bicicas.
Podria contar també com ara Bicicas ofereix bicicletes elèctriques per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran o mirar el futur més proper i com continuarem oferint serveis especials en dates assenyalades com Escala Castelló, de com el nou abonament Activa’t facilitarà l’accés al transport públic a les rendes baixes o de com seguirem millorant i ampliant la xarxa de carrils bici de la nostra ciutat.
Podria recordar les bondats de les polítiques en matèria de mobilitat sostenible en aquesta legislatura (això en campanya sempre queda bé), com per exemple el premi que ens va atorgar el Ministeri de Transició Ecològica. Però no.
TOTES EIXES polítiques de foment de la mobilitat sostenible són necessàries per a canviar la manera en què ens movem, per a canviar el model de mobilitat de la nostra ciutat i en definitiva, per a transformar Castelló en una ciutat més verda, més sostenible, més amable i més respectuosa. Però eixes polítiques no són l’únic ingredient que cal. Per damunt de totes elles, necessitem una cultura de convivència i de civisme. La polèmica de convivència entre diferents modes de transport no és nova, ni és d’ara ni és tan sols de Castelló. Quasi tots nosaltres som usuaris en una mateixa setmana (per no dir en un mateix dia) del cotxe, del bus, de la bicicleta o anem a peu. Però eixa multimobilitat que practiquem no sempre la transformem en empatia quan a peu travessem un carrer per on no toca, en bicicleta envaïm una vorera o en cotxe no respectem, per exemple, els rebaixos quan aparquem o els ciclocarrers quan conduïm.
A AQUESTA varietat de modes transport hem d’afegir l’aparició en els últims mesos dels patinets. Han vingut per a quedar-se i l’heterogeneïtat en els seus models (elèctrics o no, per exemple) ha agafat a peu canviat a la DGT que fins fa no res tan sols els assimilava a joguets de xiquets i xiquetes. Des de l’Ajuntament de Castelló estem acabant la redacció d’una ordenança de Mobilitat que, entre moltes altres coses, regularà aquest nou mode de transport. La idea és regular-los assimilant-los en la majoria dels casos a les bicicletes i que puguen circular pels carrils bici.
Però més enllà de directrius nacionals o ordenances, la clau és el criteri de convivència i sentit comú. A ningú amb un poc d’eixe sentit comú necessari se li ocorreix anar en cotxe a 90km/h pel carrer Major, creuar la ronda de circunvaló·lació a peu o anar amb un patinet elèctric a 30km/h per una vorera. No s’ha de demonitzar cap mode de transport. Cal abolir el regnat del cotxe en les nostres ciutats i deixar pas i lloc a altres modes més sostenibles. Però tot amb sentit comú i amb empatia.
*Portaveu Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Castelló
