La tia Maria em va trobar l’altre dia i com sempre va aprofitar per fer-me algunes qüestions per posar-se al dia de l’actualitat del poble. Esta vegada em va sorprendre especialment la que feia referència a allò de «la mobilitat urbana» que havia escoltat i que, «la veritat, no sona malament però no sé què vol dir».
Per a mi, la resposta, tot i que no l’havia pensada amb antelació, va ser senzilla: la mobilitat urbana és fer retornar la gent als espais públics. Com s’ha fet sempre, com s’ha fet tota la vida. És caminar pels carrers i creuar-te amb els teus conciutadans. És veure jugar els xiquets i les xiquetes a les places a futbol, a l’amagatall o amb el patinet, tant em fa. És, en fi, fer un poble més pròxim a les persones, amb la reducció de perill i de trànsit, amb la minimització de sorolls i de contaminació, amb l’ampliació de llocs on poder estar a gust.
I AIXÒ és el que estem fent a Betxí en els últims anys. Amb un camí traçat, amb un objectiu clar, i amb moltes accions culminades. Perquè fer un aparcament de camions té el seu significat quan es remodela l’avinguda on aparcaven fa només uns anys, quan es construeixen dues rotondes per reduir els accidents o quan es desvia el trànsit pesat que ve de les empreses per fora de la població.
Peatonalitzar places i carrers, fer voreres més amples, construir camins escolars, instal·lar carrils bici (o de patinets per als més joves), plantar arbres on abans hi havia pedres és, també, fer un poble millor.
S’ha fet molt, és evident, però encara queda molt per fer. I en això centrarem els esforços en els pròxims quatre anys. Per tancar el cercle marcat dins del Pla Estratègic de Betxí i aconseguir que els carrers tornen a recobrar la vida que han tingut sempre. I intentar que els més menuts no perden mai l’essència del poble: dir «bon dia» quan veus als teus veïns. Com fa la tia Maria.
*Alcalde de Betxí
