En la Pasqua de 1993, tenia 14 anys i, en aquell moment, no feia un seguiment exhaustiu de les pàgines de successos. L'assassinat de Guillem Agulló , com a moltes altres, no em va arribar immediatament. Però la brutalitat d'aquell crim feixista va marcar la meua adolescència i la de milers de joves del País Valencià.
Als anys noranta, el feixisme tenia una impunitat més que exagerada a les nostres comarques. Els excessos dels caps rapats eren habituals cada cap de setmana, amb una permissivitat absoluta. Podria afirmar que la meitat dels meus companys ha hagut de patir amenaces i insults d'aquests energúmens, per com vestíem, per la llengua que utilitzàvem o per com pensàvem.
Al nostre país passen coses tan incomprensibles com que, després de trobar un arsenal a un grupuscle feixista, s'anul·le el judici perquè la Guàrdia Civil ha destruït les proves sense utilitzar el procediment reglat. Davant d'això és inevitable preguntar-se com un cos de seguretat pot cometre tal «errada» sense que hi haja cap responsable.
La violència feixista bull especialment durant la nostra diada, el 9 d'Octubre. A València les mostres d'odi també estan protegides per certs polítics que justifiquen les agressions. Això, també ho he viscut en primera persona, en la Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Castelló. Parlàvem sobre les amenaces que rebíem regidors i regidores i un portaveu adjunt de la dreta em va amollar que si m’amenaçaven, alguna cosa hauria fet. I tan tranquil.
Per això Guillem Agulló és un símbol, per què el seu assassinat a Montanejos aquella Pasqua del 93 va fer evident la impunitat del feixisme al País Valencià. La història de Guillem, és la nostra història, és la història d'aquella generació i moltes altres. El judici als assassins de Guillem és la història de la impunitat del feixisme. El dia que se celebrava tots aquells que estàvem patint l'odi en primera persona per pensar diferent, vam estar al carrer Cervantes. Molts companys d'escola i institut van quedar marcats per les porres de la Policia Nacional. Els agents van rebre l'ordre d'un subdelegat de govern socialista i, al crit d' A por ellos, me cago en Dios del sergent, van carregar contra el jovent de Castelló.
Aquesta nit, s'estrena la pel·lícula La Mort de Guillem de manera simultània a À Punt, IB3 i TV3. Si poden veure-la, comprendran com davant d'aquest crim cap demòcrata pot callar i entendran el motiu pel qual eixe Guillem Agulló, ni oblit, ni perdó té encara vigència. I no deixarà de tindre-la mai. H
*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament i a la Diputació de Castelló
