Tothom parla aquests dies del debat electoral entre els cinc caps dels principals partits. Diverses reflexions al respecte. Aquests debats haurien d’estar regulats per llei. Resulta curiós que les enquestes posteriors que valoraven el debat siguem molt paregudes a l’última enquesta del CIS, el que podria fer pensar que els debats electorals poc influeixen en el resultat final.
Preocupa prou que una part molt important de la ciutadania seguisca més el debat pels memes o pels zasca que pel fons de les propostes. No es prenen seriosament als nostres líders polítics i això vol dir que alguna cosa en política no s’està fent bé. Cal autocrítica per part de totes i tots. Preocupa i molt, que ningú desmuntara les mentides descarades i propostes anticonstitucionals de l’extrema dreta. Hi ha una diferència abismal entre no entrar al joc demagògic i deixar-li dir el que li done la gana sense cap oposició. Miren, per a Castelló crec que és de vital importància tindre un president socialista i així crear una complicitat amb municipi, província i autonomia. Amb tres o quatre diputats sembla poc probable ser rellevant a Madrid. Amb un grup còmplice, fort i nombrós és més fàcil.
Sóc dels que es va cabrejar molt quan fa uns mesos no es va conformar un govern de progrés a Madrid. Em fot veure com hi ha centenars de governs de coalició o acords d’investidura per tot l’estat siga en municipis o en autonomies però on s’hauria de fer política en majúscules no han sigut capaços. En aquests mesos, he entés la desafecció quan un veí, un amic o un familiar ha dit que la política no serveix per a res (com si la política fora sols el que passa a Madrid). No ho compartisc, però ho entenc. Molt s’ha escrit i molt s’ha reflexionat sobre qui o què són els responsables de no tindre govern i de la desafecció cap a la política però a mi, personalment, quan hi ha coses que no funcionen, quan es cometen errors, m’agrada més buscar solucions que responsables.
I EN EIXES ESTEM. Necessitem solucions. Per una banda, cal girar la desafecció generalitzada cap a la política. S’han fet passos endavant en els últims anys. Sols així s’explica que la corrupció política ja no siga una de les principals preocupacions de la ciutadania. I per altra banda, estic convençut (o vull estar-ho) que el resultat del pròxim diumenge servirà per a desbloquejar una situació que ens avergonyeix a tots. Estic segur que hi haurà govern després del diumenge, que no hi haurà una nova oportunitat d’elegir entre el passat i el progrés. No la volem. No la necessitem. Ve una crisi o desacceleració (saben del que parle, que els experts posen la nomenclatura més adequada).
El diumenge tenim a les nostres mans decidir qui comandarà el viatge quan venen turbulències. Ja sabem com ho fa la dreta, amb retallades i menyspreu cap a l’estat del benestar. Passat o progrés. Dretes o drets. No donem l’opció a la dreta de tres caps a ficar-se d’acord perquè tardaran menys de cinc minuts, amb foto o sense, a ells això els dóna igual. No els deixem entrar al govern i a partir de dilluns ja tindrem temps de treballar, de pactar i de deixar de mirar-nos de reüll per un grapat de vots. I perquè això siga possible, jo ho tinc clar. El PSOE és la millor opció. Ara sí!
*Membre de l’executiva provincial del PSPV
