Escolte aquests dies massa missatges bèl·lics. Com si estiguérem en guerra i crec que no és així. Estem immersos en una situació crítica on mor molta gent i l’estat social posterior no esdevé bo i això que encara ningú s’atreveix a definir la magnitud de tot el que està per vindre una vegada ens endinsem en una crisi econòmica previsiblement demolidora. Però anava dient que, per exemple, a les administracions públiques no ens fan falta pressupostos de guerra com algú ha dit. Aquesta situació no la superarem, com a les pel·lícules americanes, amb banderes i tancs ni amb excés de testosterona ni marichulades. Rotundament no. Ens fan falta pressupostos, i polítiques, de reactivació econòmica per una banda, però també per a estar al costat d’aquells més perjudicats d’aquesta crisi i de les seues conseqüències. Que allò del que ningú quede enrere siga molt més que un eslògan com demostren les comparacions (no tan odioses) de com s’enfronta una crisi. Contenció de dèficit públic o injecció del 20% del PIB, rescatar bancs o moratòria hipotecària i bo social elèctric, acomiadaments lliures o facilitació dels temporals i protecció dels treballadors.
Tampoc són temps de picabaralles polítiques. La ciutadania ni ho vol, ni ho entendria. Vivim en el país del yo ya lo dije o del quita que no sabes hacerlo y lo hago yo, però les crítiques ferotges no solen salvar vides. Les constructives, tal vegada sí. Es pot estar en desacord amb les mesures que s’adopten, per descomptat. Més quan ningú estava preparat per a una situació com l’actual. Ja deia la setmana passada que en aquesta situació hi ha poques solucions bones i massa decisions el menys roïnes possibles.
Des del govern de l’Ajuntament de Castelló entenem que hem de concretar un nou pressupost, independentment de la fórmula administrativa, per a que la ciutadania de Castelló puga alçar-se d’aquest dur colp. És a dir, estem preparant el dia després. Ho fem amb tres línies d’actuació: fiscal, de subvencions i dinamitzadora de l’economia. Amb mesures fiscals per a ajudar a l’economia local amb l’ampliació i flexibilització del període de pagament i la bonificació o exempció d’alguns tributs. Amb un pla de subvencions directes a les petites empreses i autònoms per a ajudar a suportar les conseqüències econòmiques de la crisi sanitària, per a generar ocupació tant directa com indirectament i per a no deixar caure als més vulnerables. Amb un pla (PIRECAS) amb un bon grapat d’inversions més micro que servisquen per a augmentar l’activitat econòmica a través d’una contractació d’obres diversificada que genere ocupació a la ciutat. Si aprenem alguna cosa d’aquesta crisi, és que les administracions hem d’eixir al costat dels més vulnerables i amb el convenciment de totes i de tots del fet que necessitem un estat del benestar fort i estable deixant enrere qualsevol sospita de retall que després patim tots.
Per a això, segur que fa falta que l’estat ens lleve el plom a les ales en forma de sostre de despesa que ens van ficar l’anterior crisi econòmica i on els ajuntaments, tots, vam acabar pagant la festa, i així és difícil que ajudem als nostres veïns sent l’administració més propera.
*Portaveu de l’equip de govern de l’Ajuntament de Castelló
