Ací estic escrivint aquest article mentre vaig escoltant com van passant els mitjans aeris cap a l’incendi de la Serra d’Espadà. Ací estic carregat d’impotència una volta més. Es fa dur pensar que portem tants anys reivindicant major inversió, millor planificació i més professionals per a la prevenció, la vigilància i l’extinció d’incendis forestals. Se m’omple el cor de pena en veure els anys perduts en polítiques forestals nefastes i en un joc de favors i interessos que ens ha dut a una nova catàstrofe medi ambiental i sociocultural.

Al País Valencià, el 56% de la superfície és terreny forestal, açò és quasi 1,3 milions d’hectàrees, de les quals 917.748 estan protegides, aproximadament un 70%. No entraré a valorar si en són moltes o insuficients, però sí que ens hem d’interessar per la gestió que es fa d’aquesta superfície forestal, protegida o no. Açò passa per la revisió dels plans de gestió, potser mitjançant una auditoria d’aquests, els quals, llevat del PATFOR recentment revisat i obert a la participació ciutadana, estan obsolets i per tant no responen a les necessitats actuals. Sobretot quan des de l’administració no se’ls dotà de mecanismes participatius, ni inicials ni permanents.

Açò també passa per la coordinació dels diferents col·lectius implicats i per l’estabilitat i el reconeixement professional de part del personal que intervé en aquesta gestió. Em referisc a totes les treballadores i treballadors dels espais protegits, de conservació i recuperació de fauna, de vivers forestals, de la lluita contra les plagues forestals, del control de la biodiversitat, dels treballs forestals, de la vigilància i prevenció forestal, de l’extinció d’incendis forestals... En definitiva, de treballadores i treballadors que tot i prestar un servei a la ciutadania estan, des de ja fa molts anys, realitzant el seu treball en condicions molt millorables. I és que han d’estar sempre pendents de les decisions polítiques i econòmiques del Conseller o Consellera de torn, de les quantitats que es destinem a a l’encomana o de si s’ha publicat una ajuda europea, entre d’altres qüestions ja quotidianes per a ells.

A més, amb la desaparició de la ramaderia, el cada cop major abandonament de l’agricultura tradicional i de les pràctiques tradicionals d’aprofitament forestal i el despoblament dels municipis de l’interior de la província, la forest està abandonada. Si li sumem les polítiques de reforestació que no s’han dirigit al manteniment i la recuperació de la vegetació autòctona, la insuficient inversió en la gestió de la fauna i les també insuficients, i de vegades equivocades, polítiques de prevenció d’incendis, ens trobem amb situacions com ara la que hem viscut recentment a la Serra d’Espadà. Cal trobar formes d’aprofitament forestal sostenibles i cal mantindre totes aquestes ocupacions que he esmentat abans per a consolidar la població de l’interior, a més d’altres activitats econòmiques sostenibles. Ens hi va el futur.

És ben cert que el nou Govern valencià està ple de bones intencions, em consta, però cal ser més valent i a l’hora deprendre decisions no sempre s’encerta, però sense determinació i una clara aposta de futur no anem enlloc.

Un incendi forestal no només crema combustible, crema cultura, vida... Està a prop la posta del sol, i continue escoltant com passen els mitjans aeris fent un últim esforç, juntament amb els terrestres, per a controlar l’incendi. Vull aprofitar per a fer un reconeixement a les persones, treballadores públiques o no, que posen el seu gra d’arena per al manteniment del medi ambient i, especialment, a totes les companyes i companys que es juguen la vida en la extinció dels incendis... avui tindrem una altra nit de foc. H

*Secretaria d’Acció Sindical i Medi Ambient CCOO Comarques del Nord