El passat dilluns va ser Sant Joan, per primera vegada festa oficial a tot el territori valencià i, per tant, una gran ocasió per celebrar-ho. Per això la nit es va allargar amb l’encesa de milers de fogueres arreu de les nostres platges i amb infinitat de colles d’amics i familiars al voltant de la flama i a la vora de la mar.

Sempre he sentit dir que «després de les festes, venen les bèsties» i, efectivament, així va ser. Amb la primera llum del dimarts es va poder comprovar pràcticament de forma general com milers de quilos de fem i de deixalles quedaven escampades per les costes valencianes després de la vetllada de Sant Joan.

Lamentablement, i tot i que eixa imatge va ser colpidora i mediàticament cridanera, es tracta d’un fet que sovint es repeteix. S’ha fet molt normal veure al voltant de la gent restes del que han consumit: botelles, bosses de plàstic, corfes de fruits secs, papers, puntes de cigarret...

El pitjor de tot és que, com dic, tot això s’ha normalitzat. A pesar que des de les administracions no parem d’impulsar iniciatives educatives per conscienciar a la gent, d’oferir material per a la recollida i separació del fem i, sobretot, de gastar milers i milers d’euros agranant i netejant les places i els carrers, el problema es fa evident. Ens ocupa i ens preocupa a diari per tal de poder eliminar-lo o, si més no, minimitzar-lo, a pesar que els resultats són, la majoria de els vegades, escassos.

Com que és un assumpte que ens implica a tots, la solució també la tenim tots en la mà. La dita popular ens recorda que «no és més net el que més neteja, sinó el que menys embruta». I amb eixa frase per bandera hauríem de prendre consciència per evitar que la imatge de les revetlles de Sant Joan es repetisca.

*Alcalde de Betxí